No és amor, és por
La persona amb qui comparteixes la teva vida és un ésser humà, no el teu projecte personal.
No has de canviar-lo, ni millorar-lo, ni regenerar-lo, ni salvar-lo, ni reconstruir-lo. I, per més que ho intentis, no ho aconseguiràs. I si ho aconsegueixes no serà real. És transitori i ho fa perquè el pressiones. No vol fer-ho… Per voler ha de sortir d’ell o ella.
No has d’ignorar-lo quan t’ignora a veure si reacciona i et fa cas ni forçar res… No has de fer que se senti per sota teu perquè t’espanta que t’ho faci ell o ella quan s’adoni de com ets, perquè això és no confiar en el teu valor ni reconèixer el seu. L’amor no és una estratègia. Si no és recíproc, no és.
La teva parella no és mal·leable, ni emmotllable, ni ha de respondre a les teves expectatives (ni tu a les seves).
Tampoc no és el teu salvavides, ni una àncora perquè et sentis segur o perquè el lliguis a tu.
No va davant teu ni darrere, va al costat.
No ha de compensar tot el que has patit fins ara, ni superar les proves que d’altres no van passar al seu dia.
La persona amb qui comparteixes la teva vida és com és i quan t’embarques amb ella en una relació (sigui amb etiquetes o sense) ho acceptes. Si no és així, no t’hi embarquis.
Aquesta persona no és una inversió de futur. No és una assegurança de vida. No és un drap de llàgrimes i mocs, ni un sac de cops. No és com un d’aquells «mossegadors» de nadó que es refreden a la nevera i que els donen als nens petits quan els estan sortint les dents i alleujar així el dolor i el mal humor.
Té les seves pors, les seves frustracions, els seus somnis que no són els teus somnis… Les seves limitacions, les seves fortaleses i les seves debilitats. No et complementa, t’acompanya. Us acompanyeu. Us escolteu. Us doneu afecte, amor, calor. Compartiu alegries i tristeses. Camineu junts. No ha d’estar tota l’estona al teu costat. La presència física no sempre és presència emocional. Per què pressionar algú perquè es quedi amb tu si no vol? L´amor no es força, sorgeix, s´alimenta, es comparteix.
Si has de canviar-lo per acceptar-lo, no l’estimes. Per més que tingui algunes coses que et semblin millorables. Tu també.
Si vols millorar-lo és que no sents que sigui la persona adequada per a tu. I t’has quedat amb ell o amb ella perquè no vols esperar i viure la vida mentre una altra persona arriba o no. L’has convertit en un pegat i els pegats s’acaben aixecant i caient…
Si el mires i veus que no arriba a les teves expectatives… Això el fa sentir anul·lat, inútil, insuficient, rebutjat. I no vol dir que no cometi errors a esmenar i reconèixer o que no pugui fer canvis per la seva pròpia decisió i poder evolucionar, però ho decidirà perquè vol i perquè és part de la seva vida, no de la teva. De fet, ho farà i us haureu d’adaptar l’un a l’altre. O no. Ja ho decidireu.
No ha de comprendre els teus silencis i desaires, mereix paraules i explicacions. Deixar-lo de banda i excloure’l de la teva vida és una forma de rebuig. Mereix saber què vols, què necessites, què et passa i dir-te què vol i què necessita. Mereix respecte, com tu.
I això no significa deixar de dir “no” a tot allò que no t’agrada, ni deixar de posar límits, al contrari. Es tracta de respecte, confiança i amor. Es tracta que l’altra persona vegi honestedat i sàpiga que la relació és autèntica. Que sàpiga que li diràs què penses i, si cal, qüestionaràs què fa però no a ell o ella. Cal confiança… No podem viure sent examinats constantment per saber si tot tira endavant i arribem a la final d’un càsting etern anomenat parella, relació o com es digui el pacte que tinguem amb aquesta persona.
Les relacions no són un procés de selecció. Donem el millor de nosaltres des de l’amor, les ganes, el respecte i la motivació de compartir. No es tracta de fer coses per no perdre aquesta persona o perquè l’altre no s’enfadi i ens faci sentir culpables. Perquè si no, no és amor, és xantatge emocional. És un pegat antisoledat que ens surt massa car.
No es tracta que estigui amb nosaltres perquè té por de quedar-se sol. Es tracta que estigui al nostre costat perquè ens tria i l’escollim.
No es tracta de ser per a aquesta persona l’única opció davant l’abisme per assegurar-nos que no se’n va i ens deixa. Es tracta que es vulgui quedar i que tu, des de l’amor i no des de la desesperació, vulguis que es quedi.
Això va de dues persones que s’estimen i decideixen lliurement estar juntes.
No perquè no saben on anar.
No perquè no tinguin ningú més.
Per això és important que abans de «tenir ningú» (mai no tenim ningú) et tinguis a tu de debò. Que et coneguis, que et valoris, que t’estimis.
Si ens respectem, ens respectaran. Perquè no ens quedarem a qualsevol preu. Perquè sabrem el que valem i mereixem. Perquè posarem límits i direm prou quan toca… Perquè, al final, som el que som, amb les nostres meravelloses rareses, i ens hem d’acceptar i estar amb persones que ens accepten. Si ens rebutgen, no ens podem quedar. I no podem estar amb ningú a mitges i deixar-ho en reserva esperant que ens sorgeixi «una cosa millor». Les persones no es fan servir.
Si avui no ets suficient per a algú, no ho seràs mai. I no hi té res a veure qui ets, és el seu problema. Ets el mirall i està projectant en tu les seves pors i complexes. El seu rebuig, encara que dolorós, no vol dir que no siguis valuós. El mateix serveix per als amics i els companys. Són éssers humans, no xiclets per mastegar fins que ja no tenen gust i després llençar-los. Són persones que tenen sentiments i angoixes i no figures per moure en un tauler de la vida al teu gust i conveniència.
Les persones no es fan servir, ni tampoc haurien de deixar-se fer servir, es respecten. No es deixen de banda ni s’humilien. Ningú mereix que t’arrosseguis i li demanis almoina d’afecte o atenció.
Si t’estima no necessita tenir-te en suspens per notar que et posseeix, ni tu necessites perseguir-lo perquè et faci cas.
Perquè si no, no és amor és POR.
De vegades creus que tens una relació d’amor i, en realitat, tens una relació de por. La por que no t’estimi com tu l’ estimes, la por de quedar-te sol si se’n va, la por de descobrir qui realment ets a través dels ulls d’aquesta persona.
