Com més cosins, més endins

Junts i Esquerra. Esquerra i Junts, una història d’amor interessat i odi contingut. Hem malbaratat la legislatura del 52% de vot independentista, l’únic objectiu ha estat l’amnistia en tramitació.

No és un objectiu menor, però sí que del tot insuficient. La campanya va començar amb una carta d’amor i ha acabat amb un sabotatge a la RENFE. Vaja, la política cada cop més entretinguda.

Es podrà formar un govern a Catalunya? O repetirem les eleccions, o les dues coses consecutivament?

Què aguantarà més? El govern català que es formi o l’actual govern d’Espanya? O tindran una fi conjunta?

Junts diu que té la paella pel mànec, però la paella és l’espanyola. El problema no és l’extrema dreta sinó el bipartidisme. A Puigdemont li interessa una repetició electoral? La buscarà? Si torna el bipartidisme la perifèria és insignificant. L’abstenció ha estat alta, el desencís també?

El govern de l’Ajuntament de Barcelona encara no està tancat, hi haurà arguments sobre la taula suficients per tancar-lo ara juntament amb el Govern de Catalunya?

Si tu hi poses jo també…

Salut per tothom.