Ets responsable de la teva felicitat
No ho oblidis, si us plau…
Tot i que no et contractin.
Encara que no et triïn.
Encara que aquesta persona que t’estimes no t’estimi.
Encara que no et pari atenció i no et doni el lloc en la seva vida que desitges i mereixes.
Encara que no responguin als teus missatges com si no existissis.
Encara que en algunes reunions no preguntin la teva opinió ni t’atenguin quan intentes aportar el teu punt de vista.
Encara que t’hagin fet servir i després se n’hagin anat sense avisar.
Encara que creguis que tens una edat en què ja ningú no et veu.
Encara que, de vegades, sentis que sobres, que no encaixes, que ets un impostor i no ets a l’alçada de la resta del món.
Encara que t’hagin dit mil vegades que no i t’hagin rebutjat amb paraules i mirades. Per més que et despertis molts matins i no vegis clar el futur ni sàpigues si vas pel camí correcte.
Tot i les decepcions per haver confiat en persones que després no han sabut correspondre o això creus tu.
Per més que moltes nits et fiquis al llit tenint la sensació que no has aconseguit res.
Si malgrat fer mil passes i esforçar-te molt, veus que no avances cap al que desitges, cap al que somies… Si ho veus cada vegada més lluny i complicat tot el que necessites i els teus somnis són com una pilota que quan la tens a prop surt propulsat pels teus peus.
Per més que durant tota la vida t’hagi acompanyat una sensació de no tenir en un lloc al món i estar de més, de ser invisible, que per a tu tot és més difícil que per a la resta… Si estàs cansat o cansada de repetir situacions i en despertar i mirar el món intueixes que avui serà el mateix de sempre…
Si estàs desmotivat i trist… No passa res, et pots permetre sentir això que sents, no et culpis ni retreguis res.
No en tinguis cap dubte… Ets meravellós, ets meravellosa. Ets necessari. Mereixes el millor. Ho aconsegueixis o no.
Els teus èxits no et defineixen.
No necessites demostrar res, només ser tu.
Això no és una cursa en què hagis de guanyar res per poder sobreviure.
No cal que els altres et valorin per adonar-te que ets valuós.
Moltes vegades les persones que ens envolten no veuen el nostre valor perquè els hem deixat creure que no som valuosos… Moltes altres vegades perquè no han descobert el seu valor i no poden veure’l en nosaltres.
Malgrat tot això, no regategis el teu valor.
No demanis almoina ni atenció.
No caiguis en el xantatge dels que intenten fer-te sentir culpable per dir en veu alta el que necessites o penses.
No et creguis que mereixes menys i t’has de conformar amb engrunes.
Digues no quan el que et demanin et vulnera o et perjudica, no ets una persona de segona que s’hagi de sacrificar més que altres per demostrar res, ni acumular mèrits. No ets un comodí, ni un darrer recurs per a ningú. No ets un passatemps per a l’avorriment aliè mentre troben algú millor… Ningú no és millor.
No esperis que d’altres persones et donin el que busques i necessites. No posis a les seves mans el teu valor, la teva autoestima, les teves ganes de viure. Ves per allò que desitges encara que t’espanti pensar que potser no ho aconseguiràs, no importa en realitat, només importa que t’ho permetis tu. Que t’adonis que ho mereixes.
No et quedis esperant que s’adonin que et perden quan diguis prou, viu la teva vida. Els que t’estimen de debò ja sabran què han de fer. Encara que el món de vegades sembli dir el contrari, que no ho oblidis, si us plau, passi el que passi ara, la teva grandesa com a ésser humà està fora de dubte.
Fes-te responsable de la teva felicitat.
