Festes i festetes…
Sembla que amb el nou govern municipal s’ha instaurat a Calella aquella idea romana de “pa i circ” (on el que comptava era tenir la població entretinguda amb espectacles i donant-los l’oportunitat de satisfer les seves necessitats bàsiques). Avui dia, el pa potser ja no cal, però sí que sembla que el “circ” sí.
Us preguntareu a què treu cap aquesta reflexió. Us ho explico. Des que han arribat al govern municipal ara fa més o menys un any, es pot constatar un increment important en l’organització i celebració d’esdeveniments culturals i lúdics a la nostra ciutat. Des del campament reial, passant per la Fira Tast (un èxit, per cert), i per altres esdeveniments més o menys significatius. Alerta! No dic que estigui malament organitzar actes d’aquest tipus que aporten nom a la ciutat i un cert valor afegit. Segurament, Calella és una de les ciutats de la comarca on es realitzen més activitats culturals, esportives i lúdiques. I en bona part és perquè també hi ha unes entitats culturals, esportives i socials amb una vitalitat molt important. I això és positiu. Molt.
Però (sempre hi ha un “però”) sóc dels que trobo a faltar que des del govern es parli d’altres temes que, considero, també són importants per a la ciutadania.
Em refereixo a la neteja (amb un conflicte obert entre treballadors i empresa en marxa mentre escric aquest article) que no acaba de funcionar i que demana respostes per part dels responsables municipals. La sensació per la qual molts tenim la percepció que manca neteja és certa. I deixant de banda el conflicte laboral, des de l’ajuntament haurien de treballar més intensament en aquest camp. Segurament ho fan, no en dubto, però ara per ara no s’acaben de veure els resultats.
Parlo també de la seguretat, que tot i que hi ha algunes actuacions positives (com impedir fa pocs dies l’ocupació d’una casa emblemàtica del carrer Anselm Clavé) el cert és que hi ha feina per fer. No dic que la policia local no funcioni, no…, però sí que considero que cal seguir actuant -fent prevenció millor-, i no abaixar la tensió i atenció en aquest àmbit. Fins i tot més enllà de les paraules del senyor alcalde que, interpreto, són de real preocupació, però que una vegada passada l’efervescència de determinats moments, sembla que tornen a aparèixer conductes no desitjables per part de delinqüents habituals o reincidents. Amb la delinqüència no es pot baixar mai la guàrdia. Cal estar sempre atents i, si pot ser, anar un pas endavant. Per cert, aprofito per felicitar les actuacions dels agents de la policia local pels seus encerts. Alhora, els demanaria que no paressin d’actuar amb els incívics que van en patinet per les voreres, en contra direcció pels carrers, per les zones de vianants, que van dues persones en un patinet i que, en alguna ocasió, he vist com esbroncaven a persones grans que els recriminaven alguna cosa. Amb els patinets caldrà posar mà dura.
I voldria parlar de l’atenció del govern en relació amb les persones amb dificultats i en risc d’exclusió social. No és cap secret que a Calella hi ha un nombre alt de persones que precisen de suports per poder tirar endavant. A Càritas en saben un munt d’aquesta situació. I a Serveis Socials també. I en aquest àmbit social, cal pensar en com es poden donar respostes adequades a les persones que necessiten suport…, sense caure en un efecte crida. Aquest és un tema delicat, d’impacte social i econòmic. Tota societat té un límit en relació amb el nombre de persones que pot acollir sense que es produeixin desequilibris (i aquesta idea no és meva, ho diuen sociòlegs i antropòlegs de diferents àmbits acadèmics i socials). Calella és una ciutat acollidora certament…, però cal anar en compte de no superar un llindar que acabi per perjudicar la globalitat de la població. I és en aquest punt on l’ajuntament ha de mirar com gestiona aquestes situacions. Com? Aquesta és la resposta del milió. Amb recursos propis no pot. I amb recursos privats, que no controla l’ajuntament, no hauria de ser el “normal”. La bona fe i la bona predisposició a ajudar sense control, no sempre és la solució. I, repeteixo, sort en tenim d’alguna entitat privada. Però a Calella hi ha un repte important en aquest camp. I no veig que sigui una prioritat en els discursos que es fan des de les esferes de gestió política.
Calella es destaca per ser una societat de festes i festetes líder a la comarca, però a mi personalment m’agradaria que també ho fos en el tractament i gestió de temes més socials que són importants i que poden arribar a ser “crítics” per al benestar i el futur de la societat calellenca. Hi ha d’haver espai per a tot. Posar-se medalles per organitzar unes activitats culturals o lúdiques em sembla bé…, però també m’agradaria que ens poguéssim posar medalles en temes socials i que tenen relació amb el benestar social i personal de tots els que vivim i estimem Calella. Feina hi ha…, doncs vinga!!
