Carolina Redondo, pilot de karts: “Porto tota la vida sobre rodes”

  • La calellenca Carolina Redondo va començar a conduir motos amb només 7 anys i als 11 es va passar als karts, on està competint a nivell internacional

  • Aquest estiu competirà a Bèlgica i la propera tardor està en dubte si participarà al mundial que se celebrarà a València o a una competició femenina a Le Mans

  • La calellenca Carolina Redondo és una jove pilot de karts. Amb 14 anys, ja ha competit en campionats nacionals i internacionals, compaginant els entrenaments i les curses amb els seus estudis de secundària a l’escola Freta. La seva intenció és mantenir-se en el top 10 i arribar a fer algun podi, a curt termini, mentre somnia amb dedicar-se professionalment al món del motor. Es tracta d’un sector molt masculinitzat, on coincideix amb poques noies, però no l’atura en els seus objectius.

2024-07-07T10:22:07+01:0007/07/2024|

Com vas començar en el món dels karts?

Vaig començar amb les motos, quan tenia 7 o 8 anys. Sempre he sigut molt canyera, m’agradaven les motos i els cotxes. Quan va arribar la pandèmia, vaig estar dos o tres anys sense fer res i, cap el 2022, vaig començar amb els karts. Vaig estar com un any fent entrenaments només, fins que vaig competir en una carrera, i em va agradar molt.

I per què vas decidir fer aquest canvi de les motos als karts? 

Perquè la zona d’entrenament de motos estava molt lluny d’aquí, a Lleida, i quan anava ho feia una vegada al mes, o ni això. Mai vaig arribar a competir, només entrenava, era un hobby. Vaig provar una pista de karts que estava més a prop d’aquí i em va agradar molt. Ara entreno a Vic i Sallent.

Amb quina freqüència entrenes? 

Depèn de les competicions que hi hagi. Fins l’agost no tinc cap carrera, faré entrenaments durant els caps de setmana. No tinc dies específics per entrenar, és el meu equip que m’informa on haig d’anar cada setmana.

El que passa amb els entrenaments és que, com hi ha tantes carreres a l’any i a vegades són fora de Catalunya, els he de fer a les pistes on competirem. Si haig de córrer a Xiva, la setmana anterior ja estic entrenant allà i, durant la següent, hi vaig des del dijous. És a dir, em puc passar pràcticament tota una setmana fora.

Les competicions de motor són més espaiades en el temps que les lligues regulars d’altres esports. També hi ha molt menys espais de competició, de tal forma que els desplaçaments són molt més llargs.

Com vas començar amb l’equip de karts? 

Vaig començar a entrenar amb en Quim Camps al Camps Sport Racing, que són de Calella. Ara entreno amb RC2 Racing Team, una escuderia de Lliçà, i també condueixo a Sallent, a Vic i al Vendrell. Tenim entrenaments bàsics i de perfeccionament, com la frenada o la corba. També hi ha els específics de cada circuit, on pots estar mig mes per conèixer bé la pista.

Com va reaccionar la teva família quan li vas dir que volies conduir tan jove? 

Amb quatre anys vaig començar amb la bici, després als set vaig passar a les motos i des dels onze estic amb els karts, és a dir, porto tota la vida sobre rodes, però ningú més de la meva família està involucrat en el món del motor. Des de petita, veia vídeos a YouTube de motos i quan li vaig dir a la meva mare que volia anar a provar-ho, a ella li feia una mica de por, però jo tenia clar que no era de nines, era de rodes.

T’hi vols dedicar professionalment? 

A mi m’agradaria molt dedicar-me a això, arribar a la Fórmula 4 o a la Formula 1 Academy, que és un programa femení de pilots. La veritat és que m’agradaria arribar a alguna cosa amb tot això del motor. Si això no funcionés, estudiaria una carrera. Encara vaig a l’institut i, de moment, no em va malament. Per sort, no m’ha tocat estar molt de temps fora durant el curs, només una vegada a Saragossa, però tampoc em vaig perdre molt, perquè no costa tant seguir les classes. Però sé que quan arribi a batxillerat tot serà molt més difícil.

A quins circuits has competit? 

En el campionat d’Espanya, he competit a València, a Saragossa, a Alcanyís i a Màlaga, en el circuit Campillos. I fora, he competit a Alemanya, a Wackersforf; i a l’agost aniré a Genk, que està a Bèlgica.

Ara estic pendent de la competició de Le Mans, que es fa a França i que és només de noies, però l’equip està dubtant a anar-hi perquè coincideix amb el mundial d’Espanya que es fa a Xiva i, com que són molt seguits, l’equip vol que entreni específicament per aquest circuit.

Com valores que aquest esport sigui majoritàriament masculí?

Està bé que siguem poques noies perquè destaquem més en el sector i si la gent veu que a més som bones competint, doncs molt millor per nosaltres. A Alemanya, per exemple, de 50 pilots només 4 eren dones.

Cada vegada hi ha més programes per noies i va creixent la participació. Veure més noies a pista està bé, perquè ens ajudem. En el meu equip hi ha una noia, però ara no està fent els internacionals, coincidim al campionat d’Espanya. També vaig començar a entrenar amb la Laura Camps, que ara està a l’acadèmia de Ferrari.

En els karts es treballa igual que a la Fórmula 1?

No, és diferent. A la Fórmula 1 són carreres de 60 voltes i llavors han de fer les “pit stops” per canviar les rodes. En el kàrting es fan menys voltes, a la meva categoria, la júnior, les finals són de 14 voltes i no es fan pit stops. Però tens el teu mecànic i et va indicant què has de fer a les carreres, com per exemple, quan has d’avançar o bloquejar al de darrere. Tot això, t’ho indiquen a través de senyals, no ens permeten portar auriculars, és més rústic que a la Fórmula 1.

Com són els cotxes de kàrting?

En les categories infantils, el kart és més petit, tot i que només canvia la mida. Els de junior i sènior són de la mateixa mida, però el motor canvia i els d’adults són més potents. Després tens el KZ, que van amb marxes. En general, el kart té la mateixa estructura. El meu vehicle pot arribar als 135 km/h.

És una gran velocitat. Mai has tingut por de tenir un accident?

Quan t’agrada aquest món, tampoc hi penses gaire quan estàs conduint. Només penses: “ràpid, ràpid, girar, gas, frenar…”. Quan estàs fent, per exemple, una crono, has de fer el temps rècord en una volta i en les mateixes condicions que els altres. Llavors tampoc hi penses, perquè has d’estar molt concentrat.

Durant les carreres puc tenir moments de por, perquè no em vull xocar. Has d’estar més pendent, no tant de la velocitat, sinó de les baralles que hi ha a pista. Si, per exemple, estem tres en paral·lel i arriba una corba, un et pot passar per sobre. De fet, a mi em va passar una vegada i això és molt perillós, però pot passar a les curses. Dependrà també molt de l’experiència que tinguis conduint. Afortunadament, no he tingut mai cap accident greu.

I alguna vegada has tingut un ensurt?

Durant la primera carrera que vaig fer a la Winter Cup, estàvem un altre cotxe i jo en paral·lel en una recta conduint a 120 km/h i, quan es van tocar les nostres rodes, vaig sortir volant i vaig acabar sobre el tub d’escapament. Sort que no em vaig cremar, però el cop me’l vaig endur igual.

Recordes algun carrera de la qual estiguis especialment orgullosa?

No n’he guanyat cap, perquè els nois porten des dels 6 anys competint i jo porto des dels 12 i l’experiència és important. Però bé, estic vuitena a la classificació general d’Espanya i en la internacional d’Alemanya em vaig classificar per a competir a la final on, de fet, era la primera vegada que competia fora. I a Catalunya vaig quedar segona en les tres curses. La veritat és que estic contenta i el meu equip també està molt satisfet.

I què diries que et va millor? 

Definitivament destaco a les curses. En els cronos depens molt del temps i de no cometre cap error i últimament se’m compliquen bastant, perquè has d’estar molt concentrat i, a més, has de vigilar de no xocar amb ningú i que sobretot no et molesti mentre fas la prova. En canvi, a les curses disposo de més temps i tinc traça per a avançar, mantenir el ritme i no cometo molts errors.

Competir als circuits de Le Mans, a França, i de Franciacorta, a Itàlia, són alguns dels objectius de la pilot calellenca.

Quins són ara els teus objectius?

Mantenir el top 10 en el campionat d’Espanya i potser fer algun podi. Si m’ho prenc seriosament i faig molt bé les curses, crec que ho puc aconseguir. A escala internacional, em conformo en mantenir el top 10 i a les finals el top 20. També m’agradaria competir a circuits internacionals més famosos, com el de Franciacorta a Itàlia o el de Le Mans a França.

En les carreres, més o menys, el màxim de pilots són 36.El meu objectiu al Campionat d’Espanya és quedar al top 10 de 36 pilots. Jo em veig amb molt nivell i crec que podria estar perfectament al top 10. Funciona com un campionat de quatre curses, després fan una mitjana, i dels punts que tinguis puges més a la classificació general.

Què n’opinen els teus amics? Els has aconseguit arrossegar als karts?

La veritat és que les meves amigues també estan interessades en aquest esport i els agrada també molt, tot i que encara no he pogut convèncer a cap de córrer amb mi. No és un esport molt conegut, ni jo ho coneixia. Sempre que havia sentit parlar dels karts eren els de lloguer. Però sí que he vist que tothom que ha competit en la Fórmula 1 ha començat amb els karts.

I la família com ho porta? 

La meva mare sempre està amb mi amunt i avall. Els meus dos germans també han vingut a veure’m a Espanya i fins i tot han provat alguna vegada els karts, però no els convenç. Tinc molt suport de la meva família i sí, m’han d’acompanyar bastant. La meva mare també treballa i, per això, ja m’estic acostumant a anar sola amb l’equip.

La seva família l’ha ajudat creant una empresa, Carol Racing, per tal de buscar espònsors per continuar creixent en el món del motor, un sector que comporta una despesa important.

Com és la relació amb la resta de companys de l’escuderia? 

La veritat és que estic molt còmoda i contenta. Entre els companys ens ajudem molt. Per exemple, hi ha un noi que porta 7 anys d’experiència i ens diu com fer millors temps, com agafar les corbes o quan s’ha de frenar. Als hotels on vas també coincideixes amb molts pilots d’altres escuderies i entre tots també fem convivència, mengem junts i ens portem molt bé.

Fa poc has fet una prova per l’F4. Com va anar, quina diferència hi ha amb el kart?

En la conducció, al Fórmula 4 el volant és molt més fi, ja que són vehicles més ràpids i a les corbes has de vigilar més, en el kart, és tot molt més salvatge i més brusc. Em van trucar d’un altre equip per fer la prova i em va agradar molt. La veritat és que no m’esperava que em donessin aquesta oportunitat, perquè quan es fa una prova a Fórmula 4 normalment és a partir dels 15 anys i jo acabo de fer els 14.

Com et veus amb 20 anys?

A mi m’encantaria veure’m competint en Fórmula, però dependrà de com vagin les coses. Si hagués d’estudiar,  m’agradaria fer notaria, ja que la meva mare s’hi dedica i m’agradaria seguir els seus passos. A l’estiu, quan tinc temps, la vinc a ajudar i la veritat és que m’agrada cada vegada més.

Comparteix el contingut!

Go to Top