Una víctima d’abús sexual denuncia la indiferència dels testimonis

2024-10-24T15:07:25+01:0024/10/2024|

#laveudeCalella Una calellenca denuncia haver estat una doble víctima d’un abús sexual: no només per l’agressor, sinó també pels testimonis que la van ignorar i no van intentar ajudar-la. Vol compartir la seva experiència per crear consciència sobre situacions que, tot i produir-se en plena llum del dia i amb gent al voltant en un espai privat, sovint queden impunes.

“Aquest dimarts, em vaig anar a visitar a un centre mèdic de Calella. Mentre anava d’un pis a l’altre, un home em va agredir sexualment. Em va barrar el pas (en feia dos de mi) i, amb un mig somriure als llavis, va fer mofa quan jo li demanava que em deixés passar. Després se’m va apropar i es va refregar en mi. Vaig fer el que vaig poder per treure-me’l de sobre molt espantada per si em feia caure escales avall. No em deixava moure’m. Estava morta de por. Vaig començar a cridar i no vaig aconseguir més que espantar-lo a ell, perquè ningú va venir a ajudar-me. I crido força, de veritat.

Quan vaig poder arribar al primer pis molt angoixada i ho vaig explicar a les persones de recepció, no em van fer ni cas. Una d’elles es va aixecar i va fer un cop d’ull, però no em va dir res. I l’home era allà pujant i baixant escales… Ningú em va dir res ni em va preguntar com em sentia, ni com em trobava, ni si necessitava alguna cosa. Només la doctora, quan vaig entrar a la consulta, em va veure trasbalsada i va sortir a demanar explicacions amb la mateixa fortuna que jo… Ni cas. I a mi, ni preguntar, ni avisar a recepció, ni parlar amb cap responsable…

I jo estava tan angoixada que vaig assumir que no podia fer res, perquè sentia com si molestés que em queixés per haver estat agredida. Massa feina. Massa problemes… Millor calla i endavant. I no vaig dir res més, però em vaig sentir abusada, i no només pel paio fastigós que em va grapejar, sinó per tothom que em va ignorat i va preferir fer veure que no passava res, no fos cas que haguessin de molestar-se i prendre decisions. Em va quedar clar que les persones no els importen gens… És el problema que tenim en general. Molta solidaritat de pega, però continuem pensant que si un home et toca els pits i se’t fot a sobre no passa res i és normal…”

Comparteix el contingut!

Go to Top