Ara ve Nadal…
…, i matarem el gall!!, segons diu la tradició. Però ja se sap que les tradicions poden canviar al llarg dels temps, els anys…, o per l’arribada de nous costums i tradicions. I, justament, sembla que ens toca viure un d’aquests moments en relació a les tradicions de Nadal.
Ho dic no només per aquesta mena del “políticament correcte” d’evitar celebrar el Nadal cristià en alguns centres educatius per no ofendre a infants i adolescents que professen altres religions -cosa que trobo decebedor i amb un complex d’inferioritat tremenda-, per part dels qui defensen aquesta manera de procedir. A veure, no és una qüestió de ser mal educat, d’ofendre ni res semblant. Ho podria entendre i acceptar si el criteri es fonamenta en el fet que l’Estat -i per tant, l’ensenyament públic-, és laic (no té cap religió com a “oficial”). En aquest cas, que hauria de ser la norma, és lògic que festes religioses -totes-, no s’haurien de celebrar als centres educatius. Per tant, ni el Nadal, ni la Setmana Santa, ni el Pare Noel, ni els reis, etc…, ja m’enteneu. Però per no ofendre als nouvinguts que tenen altres tradicions religioses, no ho trobo correcte. I a més a més, perquè hi ha un altre argument.
I aquest argument no és cap altre que el fet que gairebé la majoria de les tradicions religioses han perdut el seu caràcter religiós i s’han convertit en celebracions més de caràcter cultural i tradicional d’una societat o cultura, en aquest cas la occidental, bàsicament. Ho dic perquè si pregunto -com he fet, a nens i nenes de Primària o a adolescents de Secundària-, un nombre no menyspreable, no tenen ni idea del significat religiós d’aquestes celebracions. El Nadal són “vacances”, la Setmana Santa són “vacances”…, i poca cosa més. No saben res del caràcter religiós del dia de Nadal o dels Reis d’Orient. No tenen ni idea del què es celebra durant els dies de Setmana Santa. Ni idea. Alguns fins i tot no saben qui és Jesús!!!
A partir d’aquesta realitat laïcitzant de les tradicions religioses, el que queda és la celebració cultural i tradicional. Per què, doncs, s’elimina? Aquestes festivitats són, ara mateix, símbols identitaris de pertinença a una realitat social, cultural i tradicional occidental. Aquesta és la realitat en moltes famílies. Igual com passa amb la “primera comunió”, el “casar-se per l’església” o celebrar algunes cerimònies que tenen una base religiosa.
A més a més, passa -no sempre, però en alguns llocs ho he vist-, que passem de no celebrar el Nadal a felicitar als nens i nenes musulmans per la celebració del ramadà!! (i no entraré en la incongruència d’alguns partits polítics “woke”, que no celebren ni feliciten el Nadal…, però perden l’oremus per felicitar a la comunitat musulmana pel ramadà, o a la jueva pel Hanukkà, o a la budista per alguna de les seves celebracions. Absurd del tot).
La festa del Nadal -religiosa o laica-, forma part de la nostra identitat com a societat. En el format que sigui o vulguem, no hem de renunciar-hi. Que cada religió i cultura celebri les seves festes, religioses o laiques, les seves tradicions i els seus signes identitaris. Des del respecte i la tolerància, però sense renunciar cada comunitat a allò que la identifica i dona sentit a la seva cultura.
I en tot cas, no estaria de més explicar el veritable significat que tenen les celebracions i el perquè les celebrem. Si no és per motius religiosos, sí per motius culturals. Saber el perquè, l’origen o el motiu de les tradicions ens enriqueix com a comunitat i personalment. Ens ajuda a tenir referents on identificar-nos i donar sentit a la nostra manera de viure i de ser. Ningú dels que han arribat a Europa en els últims decennis ha renunciat a res de la seva cultura, religió o tradicions. Per què els nadius occidentals hem de renunciar a la nostra? Tant poca autoestima tenim? Absurd, de veritat…
Ara ve Nadal i matarem el gall…, i si podem, menjarem torrons i neules, farem cagar el tió, menjarem escudella o canelons, farem el pessebre i anirem a la missa del Gall (els creients), esperarem a les dotze campanades i menjarem el raïm i el dia 1 de gener al matí (alguns) escoltarem el concert del primer dia de l’any (altres conviuran amb la seva ressaca) i després esperarem que els Reis d’Orient ens deixin alguns regals (sobretot si hem escrit la carta als reis)… celebrarem el Nadal i després ja tindrem temps de seguir parlant de les festes i les tradicions… Que tots i totes passeu unes bones festes de Nadal!!
