Tornaran les orenetes…
Com ja sabem tots, les orenetes són uns ocells de temporada. Quan arriba el bon temps (sol i calor) aquests ocells apareixen en els nostres cels. Les veiem tornar als seus nius i, durant tot l’estiu, les observem voletejant pel cel, fent giravoltes i picades impossibles. Tal volta, sembla que gaudeixin volant i que no tinguin un demà. Són importants perquè s’alimenten de mosquits, mosques i altres insectes. Per tant, fan un bé als humans. Quan tenen les cries, les podem veure alimentant-les. Tot un símbol de vida i de bon temps.
A Calella, però, tenim unes altres “orenetes”. Són els turistes. Com els ocells, apareixen amb el bon temps. Moltes tornen als seus nius (hotels) i es passen la temporada gaudint del sol i el bon temps. A les nits, fan giravoltes i “picades” gairebé impossibles (és el que té veure més alcohol del que un cos normal aguanta). Sembla que visquin sense que hi hagi un demà (per a alguns i algunes, no arriben ni a pensar si demà encara hi seran en aquest món. Tot els dona igual).
Les nostrades orenetes turístiques ens porten -no a tothom-, l’oportunitat de guanyar els diners suficients per passar tot l’any. A altres, els porten feina. A una minoria -cada vegada més gran-, l’oportunitat d’esgarrar-los les vacances, furtant-los els seus béns. A Calella, tot i que el turisme ha perdut molts llençols pel camí, encara és una font d’ingressos i feina per una part interessant de la població. Certament, alguns pensem que aquella famosa frase que deia que “Calella viu del turisme”, avui ja no té tanta tirada i no reflecteix ben bé la realitat. Però el que és indubtable és que encara és un sector econòmic rellevant. Una altra cosa és el perfil de persona (oreneta) que ens visita, que, sovint, és de baix poder adquisitiu i no gasta tant com agradaria a botiguers, restauradors i a tots els que tenen negocis orientats als visitants. Igualment, no acaben de deixar diners els que venen a passar uns dies amb les ofertes de “tot inclòs”, on no els cal gastar gaire fora de l’establiment hoteler on pernocten. Finalment, tenim les “orenetes” de segona residència i de cap de setmana que, amb una mica de sort, deixen més diners que no pas les “orenetes” foranes.
Està clar que l’estiu és un temps per gaudir -uns- i treballar -altres- a més de veure com el dia a dia va passant amb un cert “déjà vu” dels anys que ja hem viscut. Com les orenetes, però, esperem que cada any tornin a casa i ens permetin anar tirant un any més.
Si algú em pregunta què n’espero de la temporada d’orenetes d’aquest 2025, diré, no sense por a equivocar-me, que serà com l’any passat: orenetes turístiques cremant-se a la platja de dia i, a les nits, “volant” gràcies als efluvis etílics que bars, pubs (cada any menys) i alguna discoteca (qui ha vist i qui veu com ha canviat Calella en aquest sector) ofereixen als nostres ocells de temporada. No espero gaire res més…, tret que en passi alguna de no esperada i aporti un plus d’incertesa -positiva o negativa-, que aporti un bri d’emoció a la temporada. I pel que fa a les temperatures, amb un desig que no siguin excessives com en altres anys i puguem anar tirant fins a la tardor. Ah, i que de tant en tant plogui. A les orenetes no sé si els agrada la pluja, però a les “orenetes” turístiques em consta que no gaire: s’avorreixen com ostres!!
En fi, alegrem-nos que tornin les orenetes -ocells- i les “orenetes” turístiques -persones- una vegada més… i que el cel ens sigui propici a tots i totes.
De passada, si voleu aprofundir una mica més en el tema de les orenetes, us recomano el poema de Gustavo Adolfo Bécquer sobre aquests magnífics ocells. No és gaire llarg i aporta una visió romàntica al tema.
Salut i bon estiu.
