Avis – Iaies

L’altre dia, pel pas de vianants que travessa la carretera i uneix els col·legis “El Far” i “Escola Pia” (abans Lestonnac – Monges), vaig coincidir amb un parell d’amics que, conduint els seus “cotxets” respectius, ocupats per personetes de poca edat, parlaven de les ocupacions de quan arribes a certa edat i et converteixen en “Avi”… Em vaig afegir a la conversa comentant que és una categoria que t’imposa uns galons que duraran sempre… Experiències com les que explicaven també he tingut la sort de viure-les ja fa uns quants anys… El tema era molt sucós i s’hauria allargat força, però, a l’arribar al pati de l’Escola Pia, tots dos enfilen el seu trajecte cap dintre a buscar un altre membre familiar… Bona cosa això d’arribar a ser avi…

Els matins, mentre vaig a buscar la barreta de pa (“catalana”), coincideixo moltes vegades amb l’hora de portar els petits/petites, nens/nenes, menuts/menudes (criatures: llenguatge inclusiu?) a les diferents escoles d’aquesta zona més o menys cèntrica de la població… He observat que la majoria dels acompanyants són àvies, mares i algun pare… En canvi, a l’hora d’anar-los a recollir, entre les dotze i la una, m’ha semblat veure-hi més avis (sexe masculí) i mares que iaies… Penso que segurament les iaies deuen estar enfeinades a la cuina… És una possibilitat i una incògnita a resoldre…

Sortida col·legis (Foto: Josep Maria Colomer)

Sortint del tema, avui també un record i reconeixement a Josep M. Espinàs, que des del seu “Petit observatori” feia de la quotidianitat, notícia…

Colo, dilluns 06-febrer-2023