Per anar-hi pensant…

A les darreres eleccions municipals, vaig guardar els diferents programes d’acció de govern que van presentar els diferents partits polítics. Ara, ja amb mig mandat fet i encarant l’horitzó de dos anys fins a les properes eleccions municipals, m’he tornat a mirar els programes, sobretot dels partits que estan al govern. I com no, m’he estat mirant el PAM (Pla d’Acció Municipal) que van signar els equips de Junts i del PSC.

Val a dir que hi he vist propostes que s’han complert, altres que estan -suposo- en procés i altres que no s’han fet i que, a hores d’ara, probablement ja no es faran.

Per experiència, sé que no tot el que es desitja fer acaba per realitzar-se. Sovint, les circumstàncies s’imposen al desig o a l’interès per fer una acció o altre.

En qualsevol cas, si que hi ha una acció que durant la campanya va ocupar debats i converses i, ara, no se’n sap res de res. Parlo de l’aparcament en alçada de darrera de la Fàbrica Llobet. Va ser un tema “estrella” que havia d’ajudar a resoldre un dels problemes que pateix el nostre municipi: l’aparcament.

He preguntat a regidors de l’Ajuntament i cap d’ells m’ha sabut dir res de com està el tema. Preocupant.

En un altre moment, segurament, un incompliment l’entendria (pel que he dit més amunt), però quan es tracta d’una acció que va ocupar debats i va ocasionar opinions divergents i, en algun cas, enfrontades…, ara em resulta difícil d’entendre com és que no s’ha fet cap pas per dur-lo a terme. Perquè una cosa si que està clara, aparcar a Calella -sobretot a l’estiu-, continua sent un problema. Aleshores, per què no s’ha fet res en relació a aquesta proposta?

Per si alguna persona ho vol contrastar, parlo de l’acció nº 56 del PAM, que diu textualment: “construcció d’un aparcament en alçada a l’actual aparcament de la Muntanyeta, aprofitant la coberta per ampliar el Complex Esportiu Tomàs Claramunt”.

I a banda de construir un aparcament, aquesta acció també ajudava a millorar les instal·lacions esportives de la Muntanyeta. Per tant, un doble profit i una doble millora en infraestructures locals.

Per tant, considero que aquesta acció, complexa, no ho nego, tenia una importància alta dins de l’estructura de serveis i infraestructures locals. D’aquí que no acabi d’entendre el per què no s’ha fet res -sempre fins on tinc informació contrastada-.

A veure, no es tracta tant de fer una crítica pel fet de criticar, sinó de posar damunt de la taula de la reflexió política que quan es fa una campanya electoral per guanyar les eleccions amb accions importants, cridaneres o estratègiques, no hauria de ser acceptat que, posteriorment, s’oblidi allò que tant es va defensar i del que es va fer bandera.

També haig de dir que acordar un pla d’actuació entre dos partits amb 136 accions, moltes de les quals tenen un cost econòmic alt o molt alt, no hauria de fer-se, perquè això implica generar unes expectatives que, posteriorment, es poden convertir en dards enverinats si no es compleixen. I això és el que passa ara mateix amb el punt nº 56.

Hi ha altres accions -de les 136- que tampoc no s’estan complint i no perquè siguin cares. D’aquestes ara no en parlaré perquè no he pogut contrastar si s’hi està treballant o no. Però potser més endavant serà el moment de fer-ne esment.

Acabo. I ho faig per interpel·lar a l’equip de govern que no deixi al tinter projectes importants com el que ha servit de fil conductor d’aquest article d’opinió. Hi ha projectes que són estratègics i, malgrat presentin dificultats d’execució, no s’han de deixar de banda. O en tot cas, informar a la ciutadania que no es podrà realitzar i que tothom tingui la informació del perquè i pugui jutjar-ho amb criteri.

Estic segur que l’equip de govern vol el millor per la ciutat i per les persones que hi vivim tot l’any. Per això, quan es fan promeses electorals i els ciutadans els voten, es crea un compromís que s’hauria de respectar i complir. I això ho dic amb respecte perquè considero que si una acció no es pot fer perquè han sorgit dificultats no previstes en el moment de la campanya electoral, és millor dir-ho que callar i generar desil·lusió i decepció.

Governar un municipi com el de Calella no és fàcil…, però mereix la pena informar als ciutadans de com estan els projectes…, i no només fer reportatges per les xarxes socials del que ens agrada i ens surt prou bé…