Oriol Terricabras, cap de colla dels Geganters de Calella: “Estem aconseguint molta gent jove per portar els gegants”

Des de quan forma part de la Colla de Geganters de Calella? Per què es va unir a la colla gegantera?

Des de que tenia uns 13 anys. A mi m’agradava molt tocar el timbal i la bateria i un dia el cosí de la meva mare em va enganxar a la Colla de Geganters. Un cop hi vaig entrar, vaig veure que són com una segona família i, fins el dia d’avui, m’ho continuo passant molt bé fent cultura i tradició catalana.

Aquest és el quart any com a cap de colla, què representa estar al càrrec d’una entitat que celebra 90 anys?

Sobretot representa pressió. Sempre intentes fer les coses de la millor manera possible per amor a Calella i a les tradicions catalanes, però tens la pressió de no saber si les activitats que preparem aniran bé i si tots els voluntaris de la colla estaran d’acord amb les decisions que s’han pres.

I tenint en compte aquesta pressió, quins són els seus reptes liderant la colla?

Els reptes que tinc són que la gent que formi part de la colla estigui orgullosa de formar-ne part i que, quan marxem a qualsevol punt de Catalunya, portem el nom de Calella ben amunt i puguem estar-ne orgullosos.

Terricabras porta dos mandats com a cap de colla, i tot i que se sent molt satisfet per la confiança que li han donat, afirma que és una feina esgotadora

Com ha evolucionat la colla gegantera de Calella al llarg d’aquests 90 anys?

Canvis en realitat, últimament, no n’hi ha hagut gaires. Per exemple, la roba sempre ha sigut la mateixa: la camisa lila, les espardenyes i els pantalons llargs. Això últim porta polèmica a l’estiu perquè fa calor, però és la nostra indumentària característica.

Si fem una mirada històrica, des del 1935, sí que hi han hagut més canvis. Diferents maneres de fer els gegants i portar-los, figures que s’han incorporat i d’altres que han desaparegut o s’han fet malbé.

Els Geganters de Calella han preparat una exposició a l’Ajuntament Vell que explica tota la història de l’entitat (Foto: CalellaCOM)

Quines activitats es faran durant el que queda d’any per commemorar aquestes nou dècades de l’entitat?

Aquest dilluns a la tarda sortirem per fer la cercavila de la Festa Major Petita de Sant Quirze i Santa Julita. Anirem amb totes les figures, com les Llopetes, La Llopa, Capgrossos, Mastegamosques, el Nan del Flaviol, en Joanot, en Quirze, la Minerva…

Durant la resta de l’estiu estarem repartits per Catalunya participant en diferents festes majors i a partir del 23 de setembre farem la Festa Major de Calella on traurem tota la imatgeria i intentarem que vinguin una vintena de colles de Catalunya.

A la cercavila que vau fer per celebrar aquest aniversari, vau presentar la nova imatge d’en Bernat i l’Elisenda, que són els gegants que més surten i els que viatgen pels pobles de Catalunya. Quina és la història d’aquests gegants?

Segurament venen dels patrons de Calella o gent important que ha passat per la ciutat, tot i que desconec els detalls. Només se és que es tracta de gegants molt antics. Per aquest motiu els hem restaurat una mica, amb un pintat de cara en el taller d’en Toni Mujal, i els hi hem canviat els vestits semblants als originals que portaven en el seu moment.

Van presentar la nova imatge d’en Bernat i l’Elisenda a la festa d’aniversari dels gegants. (Foto: gegantscalella)

Tot i que només els veiem en comptades ocasions, les figures principals són en Quirze i la Minerva. També veurem alguna novetat o restauració?

Enguany no, perquè fa un any en Quirze i la Minerva van passar pel taller d’en Toni Mujal i els vam estar arreglant, és a dir, tots els desperfectes que tenien. Pensa que són peces de tres metres o quatre, que pesen 80 quilos i que són difícils de transportar i muntar. Qualsevol cop ja pot fer que surti una esquerda i de fet, cada cinc anys s’haurien d’anar reparant aquests petits detalls.

Fa uns anys, la colla va crear les Llopetes perquè els més petits poguessin dur figures adaptades a la seva edat. Tenen previst alguna nova incorporació?

De moment, no. Ja tenim problemes a vegades per treure totes les figures i hem parat una mica. Ara per ara ens limitem a anar reparant els gegants que tenim.

l’Oriol Terricabres afirma que portar a reparar qualsevol d’aquests gegants pot costar tranquil·lament uns 5 mil euros.

Com és la feina a dins dels geganters? De quina manera us prepareu per a les activitats?

A dins de la colla hi ha dos rols ben diferenciats: els músics i els portadors. Tenim uns músics molt compromesos, que fan molts assajos i personalment són molt bons. Jo formo part d’aquests músics i junts creem i reproduïm cançons.

D’altra banda, estan els portadors. És una àrea difícil i actualment estem aconseguint molta gent jove. Això és molt important, perquè les peces pesen bastant i, a més, s’ha de tenir experiència i saber portar les figures. No es tracta de només força, sinó també equilibri i portar-ho d’una manera elegant.

Quina és la figura que més li agrada i quina representa millor a l’entitat?

La que més m’agrada a mi és la Minerva. Tenim una relació d’amor-odi. La història és que a falta de portadors, em va tocar portar a la Minerva durant un temps. És cansat, feixuc i no és gens fàcil, però per aquest motiu la Minerva és la geganta que més m’agrada.

En canvi, en Quirze és el Gegant que representa a la colla i a Calella, per excel·lència. És un gegant de 80 quilos, ben fet i equilibrat, molt bonic. L’original era més espectacular, però els gegants amb el temps es van actualitzant.

Les escultures d’en Quirze i la Minerva estan exposades a l’Ajuntament Vell, juntament amb altres figures i condecoracions que ha rebut l’entitat al llarg de tots aquests anys (Foto: CalellaCOM)

Els gegants són un dels símbols més característics de la cultura catalana. Quina importància creu que tenen avui dia i com es manté viu aquest llegat entre les noves generacions?

Es manté viu gràcies al boca a boca i a què el traspàs es fa entre les famílies. Els successors de les persones que han sigut geganteres normalment continuen sent geganters. I si ells es poden posar en un càrrec d’organització dins de la colla, doncs encara molt millor, perquè han viscut a l’entitat des de ben petits i se la coneixen molt bé.

Jo vaig entrar amb 13 anys a la colla gràcies al meu cosí, però la meva actual parella porta a dins des dels tres anys, perquè els seus pares ja hi eren. Formar part de la colla t’ha d’apassionar. És un voluntariat, són moltes hores i molt sacrificat, però al final val la pena.

I costa atraure gent de fora que mai hagi tingut res a veure amb els gegants?

En realitat costa, sí. Una cosa és fer alguna col·laboració puntual amb l’entitat en l’àmbit monetari o material, de qui estem molt agraïts; i l’altre és la implicació d’un voluntari que ve tres o quatre vegades a la setmana a assajar i organitzar les activitats. Com deia, és molt sacrificat perquè intervenen molts factors. Hi ha activitats que la gent fa i que no ho poden compaginar amb els gegants, també hi ha persones amb fills o molt ocupades. Nosaltres sempre intentem ajustar-nos al calendari i, amb els recursos que tenim, treballem de la manera més eficient possible.

Una de les tasques que més preparació necessiten són els passos que fan els portadors, feina que requereix equilibri i elegància.

I parlant del relleu generacional, com viu la Colla de Geganters aquest canvi? De fet, la junta directiva ja mostrava aquest rejoveniment.

S’ha notat força. Ha coincidit l’època en la qual tenim una junta més jove. Això no és bo ni dolent. Tinguis l’edat que tinguis sempre intentaràs aportar el màxim, el millor possible. A la colla respectem totes les opinions i també qui es posa al davant de l’entitat perquè ha fet el pas. A l’assemblea general, tots fem les nostres valoracions i el cap de colla s’escull per votació popular i dura en el càrrec dos anys.

Com veu el futur de la colla? Quins objectius teniu de cara al futur?

Arribar al centenari per descomptat i molt més enllà. Jo espero que si tot va bé, els meus nets puguin veure els gegants aquí a Calella. El futur el veig molt bé. La colla s’està implicant molt, tenim sang nova i comptem amb veterans que ensenyen als portadors nous. El mateix passa amb els músics i amb tota la gent que està fent feines darrere dels Geganters, perquè quan s’organitza qualsevol cosa, sempre ha d’haver mil mans ajudant per continuar amb aquesta tradició catalana.