Festes, festetes i activitats diverses…
Està bastant estesa la idea que, a Calella, es fan moltes activitats de tota mena: culturals, esportives, lúdiques, festives, commemoratives, etc., i que, en bona part, el culpable de tot això és el teixit associatiu que hi ha.
No és cap secret. A la ciutat hi ha prop de 100 entitats que han estat actives o ho estan actualment. Això es tradueix en un seguit d’activitats al llarg de l’any. N’hi ha que apleguen a unes poques persones, mentre que altres n’apleguen més d’un centenar. A aquesta rica vida associativa, cal afegir-hi aquelles accions que organitza directament l’ajuntament de la ciutat o aquelles que organitzen empreses de fora, que han trobat en el nostre municipi un espai prou atractiu per a dur a terme les seves activitats (com és el cas de l’Iroman, el Rockabilly, l’Scream Festival i altres).
Tot plegat, un conjunt d’activitats al llarg de l’any. A vegades, però, amb coincidència en el calendari o en setmanes seguides.
I la pregunta que es fan alguns veïns és de lògica: n’hi ha massa? Cal que qui tingui una iniciativa, la dugui a terme, fins i tot sense saber si tindrà èxit o no? La pregunta no és gratuïta. I no ho és perquè tots tenim prou exemples d’activitats que a prou feines apleguen una vintena de persones. Els més optimistes diran que totes tenen dret a realitzar-se, independentment dels assistents. I segurament ha de ser així. La diversitat aporta la possibilitat que tothom pugui trobar i gaudir d’activitats del seu gust. I de cara a la imatge de la ciutat és positiu. De fet, persones foranes ens diuen que Calella és única en aquest aspecte i és una de les poblacions amb més vida associativa de la comarca. I això ens hauria d’alegrar.
Òbviament, aquesta riquesa associativa i d’activitats comporta que hi hagi persones que dediquen part del seu temps a organitzar i preparar activitats. La immensa majoria es fan des del més estricte voluntariat, això és, sense cobrar res, només pel gust de compartir vida social tot organitzant activitats que fomenten els vincles entre els veïns, tant dels que viuen des de sempre a Calella, com d’aquells que fa més o menys temps que han vingut a viure a casa nostra. Des d’aquest punt de vista, l’associacionisme és una eina de cohesió social important i que convé no perdre mai de vista.
M’agradaria pensar que som una societat local afortunada per disposar d’associacions diverses i que aporten elements socialitzadors per a totes les persones. Cal incidir que també és un valor afegit pel turisme. Si uns visitants coincideixen amb la celebració d’una activitat, algun o altre d’aquests s’hi acaba implicant i participant.
Només aportaria un punt de reflexió crític: moltes associacions s’aguanten actives per aquells que formen part de les juntes directives i d’organització…, però moltes d’aquestes persones passen de la seixantena d’anys. No sempre els joves s’hi senten cridats a participar -amb excepcions força reeixides- i això és un punt feble de cara al futur. De fet, ja tenim un exemple de no fa gaire anys, quan l’associació “Grup Pa, Vi i Moltó” va deixar de ser activa quan la seva ànima i cor, en Jaume Pruna, ens va deixar. Al cap de poc temps, l’entitat va desaparèixer per manca de relleu en la direcció i animació. Igualment, això parla també de com important són els lideratges dins l’àmbit associatiu.
Acabo fent una crida: i aquesta va adreçada a tots els veïns i veïnes de la ciutat a participar de l’associacionisme local, calellenc. Formar part d’una entitat significa fer amics, compartir moments únics -molts d’ells divertits-, organitzar actes i activitats pels calellencs i, sobretot, viure amb plenitud tot el que significa ser membre d’una comunitat, en aquest cas, Calella. Participar com a membre actiu fomenta sortir de casa, moure’s, compartir experiències i, sobretot, generar vincles d’amistat i afectius. Segurament, els metges i els psicòlegs em donaran la raó.
Calella és una ciutat rica en l’associacionisme de tota mena. Que per molts anys pugui continuar sent així!
