Greenpeace adverteix que són especialment vulnerables per l’impacte de la pujada del nivell del mar, igual que la platja de Montgat i el delta de la Tordera
Les platges de Pineda, Sant Pol i Arenys, les més afectades del Maresme pel canvi climàtic
S'estima que el nivell del mar haurà pujat una mitjana de 0,26 metres a Catalunya cap a l'any 2050
La platja dels Pins, de Pineda, és una de les més afectades segons Greenpeace. (Foto: Consorci Turisme Maresme)
Les platges dels Pins, a Pineda de Mar; de Sant Pol i del Morer, a Sant Pol de Mar, i del Cavaió, a Arenys de Mar, són les més afectades del Maresme pel canvi climàtic, segons Greenpeace, així com la de Montgat. Principalment, per la pujada del nivell del mar i la manca de sedimentació natural. El delta de la Tordera, clau com a espai de biodiversitat, també està amenaçat. Sense mesures urgents basades en la naturalesa i en una planificació que integri la realitat climàtica, aquestes platges podrien perdre una part substancial del seu espai en una dècada o dues.
Segons l’informe “Destrucció a tota costa 2025: impactes de l’urbanisme i el canvi climàtic al litoral”, Greenpeace alerta que la costa del Maresme, especialment les platges de Pineda de Mar, Sant Pol de Mar i Arenys de Mar, a tocar de Calella, i les de Montgat, estan entre les àrees més exposades de Catalunya al retrocés costaner induït pel canvi climàtic i la pressió urbanística.
L’increment mitjà del nivell del mar previst per a Catalunya és d’uns 0,26 m el 2050, que es traduirà en fenòmens greus d’erosió costanera, especialment en zones on no hi ha una aportació natural de sediments i amb passejos marítims rígids que impedeixen la renovació de la sorra.
Espais com les platges de Pineda, Sant Pol i Arenys es consideren “altament vulnerables”, ja que sovint ja mostren signes d’espai reduït; durant l’hivern poden quasi desaparèixer per l’erosió, i en alguna cas han desaparegut o s’han vist afectades guinguetes i franges de sorra pràcticament en la seva totalitat.
Això es tradueix en menys espais de platja disponibles durant tot l’any, amb impacte directe en el turisme i les zones disponibles pels veïns, un augment del risc davant temporals, ja que la sorra i les dunes actuen com a escut natural davant l’onada i inundacions i en la pèrdua de biodiversitat i deteriorament dels ecosistemes marins, com la posidònia, la qual era capaç de retenir sediments i reduir l’erosió.
El delta de la Tordera
Greenpeace determina que el delta de la Tordera, quan desemboca a la platja entre Malgrat i Blanes, és una de les zones més vulnerables del Maresme a causa de la reducció dels aportaments naturals de sediments i la destrucció d’ecosistemes protectors com dunes i marismes.
Segons l’estudi, aquests trams deltaics podrien perdre entre 23 i 50 metres de costa si no s’actua de forma preventiva i si no es recupera la connectivitat del flux sedimentari natural pel riu Tordera. El més afectat seria el delta de l’Ebre, que podria arribar a perdre 52 metres.
Renaturalitzar les platges i limitar el creixement urbanístic a primera línia
Greenpeace insta a les administracions locals i la Generalitat a adoptar mesures urgents com limitar nous projectes en primera línia de mar, respectant els dominis públics marítim‑terrestres sense nous passeigs ni infraestructures rígides i integrant l’impacte climàtic en la planificació urbanística. També a renaturalitzar la costa, recuperar ecosistemes com les dunes, marjals i la connectivitat dels sediments de la Tordera, abandonant solucions artificials costoses i poc sostenibles com el traspàs de sorra.
L’informe assenyala que tot el litoral català pateix els efectes combinats de la pujada del mar, l’escalfament progressiu de l’aigua i la intensificació de fenòmens climàtics extrems, com les DANA i temporals marítims, factors que acceleren la regressió de platges de forma persistent des del 2000.
La costa del Maresme ja experimenta pèrdues severes de sorra en temporades d’hivern a diferents indrets, fins al punt que algunes platges pràcticament desapareixen durant mesos, fet que posa en evidència la ineficàcia de les actuacions actuals com regeneracions artificials o passeigs de ciment.