La prevenció és una despesa o un estalvi?

Havent treballat dues dècades en la mateixa empresa, exercint com delegat de prevenció en el seu Comitè d’Empresa en l’etapa final de la meva vida laboral, compaginant la responsabilitat amb l’afer diari laboral, aquest va ser el motiu per endinsar-me en la prevenció i en la multitud de riscos que es contemplen en el món del treball. Per aquesta causa, inherent el compromís de la tasca i amb el seus coneixements, em varen donar a comprendre que és bàsica la prevenció. Una eina indispensable de defensa, perquè és una atac a les incerteses i a l’atzar d’allò que és imprevist amb resultats més positius que negatius, tots ells viscuts.

En general, les prevencions s’han aplicat, per exemple, en la sanitat, amb un èxit sense precedents amb els allargaments de qualitat de vida d’una majoria de gent. I també entre d’altres prou importants com és el món del treball, estalviant-se una multitud d’accidents i de morts.

Altra cosa és quan la referència és per fer front al clima. Quasi sempre desborda totes les previsions; i les prevencions de vegades són insuficients. La no reversió del canvi climàtic ens porta, i de ben segur en el futur, a una dimensió desconeguda amb l’escalfament global del planeta, i de retruc amb tot el que això comporta, amb fenòmens diferents que fins avui no eren norma en les nostres estacions del temps, afegint-hi tot sovint una virulència no habitual.

Els plantejaments de defensa, qui els hagi de fer, són d’una dimensió estructural gegantina. De ben segur tindrà tota l’oposició, especialment en el primer món desenvolupat, pel que ell vol seguir creixent, sense tenir en compte aquesta nova situació. Això pot fer minvar els seus interessos  de voler o poder determinar el control dels assentament en llocs no inundables, l’activació del món rural per compensar les metròpolis perquè deixin de créixer i fer una reversió futura amb els pressupostos necessaris per aquesta nova situació. En mitjans i organitzacions a tot nivell. No prendre els avisos que ens indica el nou estat climàtic és una falta de perspectiva que sols ens pot reportar una problemàtica present i futura i que patiran agreujada les noves generacions.

Diem una dita que “el foc té aturador, l’aigua no”. Doncs resulta que ara he sabut, normal com a neòfit amb el tema, que hi ha nivells de focs intel·ligents que ells sols, segons la seva magnitud, fan corrents d’aire canviants de sentit, com si tinguessin cervell i meteorologia pròpies. Aquí la causa de l’allargament i  la destrucció forestal de molt incendis. I no sols aquí, també a Amèrica del Nord i Austràlia. En el nostre país, el buidatge rural, per la seva migració a les ciutats, la falta de conreus, l’oblit dels boscos, és tot plegat benzina a punt per la catàstrofe. Afegint-hi la  gravetat dels incendis, hi ha una part que no són per efectes naturals, si no provocats per l’home i les seves eines. És important fer el seguiment de la llei de boscos perquè els terrenys afectats no es puguin canviar els usos originaris.

Ara ens imaginem per un moment un món que sols els efectes naturals provoquessin els incendis. Els boscos en si són intel·ligents i també volen morir per crear nova vida. En la terra cremada sempre queda la guspira  per tornar a començar, sobretot en el subsol, i amb temps, rebroten soles de ben segur el que més els hi convé pel seu territori, tant d’arbreda com d’arbustos.

Com diu l’investigador en incendis forestals del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques), en Lluís Brotons, “regenerar molt millor que reforestar” i també diu “que hi hagi menys bosc no té per què ser un problema, sinó al contrari”. Aquesta visió xoca, tal com diu el periodista Guillem Costa en un bon article, en la imatge pública de la catàstrofe, ja que després de cada incendi, la pressió social i política sol empènyer a actuar amb rapidesa i prometre la reforestació.

Crec que hauríem d’entendre que combatre el clima és una empresa titànica. No amb solucions d’eradicació, però sí perquè el seus efectes siguin els menys devastadors possibles. Invertir en prevenció i mitjans és el millor fons d’estalvi que una comunitat pot fer. No hi ha d’haver recança per aquesta inversió, perquè el cost de no fer-ho serà molt més alt.

La millor prevenció és entendre el perill. Entendre’l per combatre’l.