Punts de vista…
És ben cert que, en una comunitat de persones que formen una vila, un poble o una ciutat, no tothom percep les coses que passen de la mateixa manera. Depèn molt de les circumstàncies personals, socials, econòmiques, laborals i familiars. També, òbviament, de la formació que es tingui o, simplement, de l’educació rebuda a casa, a l’escola o a la universitat. Hi ha, doncs, diversitat d’opinions, de valoracions, de punts de vista…, vaja.
Per tant, no ens hem d’estranyar que, davant d’un fet o d’una situació, qui ho valora ho pugui fer de manera diferent a una altra. Això és normal.
I també dono per cert que la majoria de les opinions són respectables. Però no totes. No, de cap manera.
Hi ha personatges que -vull pensar que és així-, per pur desconeixement o manca d’informació verídica i fiable, opinen i valoren de forma equivocada. Com que no disposen de tota la informació del cas, argumenten de forma inexacta o errònia. En aquest cas, és un problema de manca d’informació o de dades que aportin la visió correcta del fet i així, poder valorar-lo en la seva real dimensió. Sense falsos relats (allò que diem “fake news” també).
Hi ha persones que, tot i tenir informació contrastada, ofereixen una visió totalment negativa, sense permetre cap marge d’interpretació mínimament positiva. Són els que anomeno “falsos veïns”, perquè no tenen voluntat d’aportar res positiu, només tenen afany de generar percepcions negatives de la realitat o d’un fet. Es queixen, però no aporten solucions. Són persones que no acabo d’entendre: què hi guanyen amb aquesta manera de procedir? Generar una imatge negativa perquè sí no té cap sentit. Cap!
Desprès hi ha persones -dins d’una ciutat com Calella, ara em situo a casa nostra-, que han triat viure amb els nadius calellencs que portem tota la vida aquí i en sabem la història -positiva i negativa-, que coneixem la majoria de persones que hi ha viscut, que sabem de llevantades, de pedregades o calamarsades, que sabem de tempestes i d’aiguats, que hem seguit la vida política des del dia que vam tenir dos dits de front, que ens coneixem i ens estimem o ens odiem (de tot hi ha en una ciutat). I arriben a Calella i es posen a criticar a l’alcalde (quan no insultar-lo directament), a menysprear aspectes de la ciutat o costums, o que no els agrada alguna cosa que passa, o que critiquen la gestió municipal sense tenir cap idea del què s’ha fet abans d’ara. Són persones perennement descontentes, persones que només veuen el que hi ha de negatiu. Són persones que es presenten amb una “pretesa” superioritat moral (?) perquè venen d’un altre lloc. Són persones que més que dialogar, sembla que busquen confrontar, discutir. Persones que no acabes d’entendre què hi fan vivint en un lloc que no valoren, que no els agrada, que ho troben tot malament i que, a sobre, titllen a les persones que estan a l’ajuntament d’inútils, ineptes…, només pel fet d’estar a l’ajuntament!! De veritat, per què no marxen a viure a una altra ciutat o poble on, segurament, viuran al país de les meravelles?
Es pot pensar que millor deixar-los estar amb les seves dèries i que no val la pena ni escoltar-los, ni llegir-los (sobretot a les xarxes socials). Però crec que els que ens estimem la ciutat l’hem de defensar. Si de veritat considerem que Calella és la nostra ciutat, on hi tenim la família, els amics, la nostra petita història personal…, doncs l’hem de defensar i confrontar a aquesta gent i dir-los-hi que no només no acceptem les seves maneres de pensar i opinar, sinó que, si no aporten res de positiu, almenys que mostrin respecte per aquelles persones que sí que intenten millorar la qualitat de vida de la comunitat.
Això no va tant de mirar cap a una altra banda. Això va de mostrar orgull per ser calellencs. Va de saber i tenir clar que hi ha coses que no estan bé i que cal millorar-les. Va de ser crítics amb els gestors municipals si no ho fan bé, però també d’aportar aquesta crítica com una vessant positiva per millorar. Va de confiar entre tots nosaltres que la ciutat només tirarà endavant si ens hi posem tots a fer-la anar millor. Perquè des de l’ajuntament poden fer coses amb els recursos limitats que tenen…, però, de la mateixa manera, la resta de veïns hi hem de posar de la nostra part per fer possible que tot vagi bé.
Si ens queixem de la brutícia, però som els primers en no netejar, recollir i seguir les normes cíviques…, de què ens queixem? Si tenim clar com hem de circular pels carrers, però anem en contra direcció, o en bicicleta o patinet per mig del carrer Església com si ens anés la vida, perquè ens queixem d’incivisme?
Hi ha formes i formes de fer possible que la ciutat funcioni. Però segur que els que només critiquen, es queixen i menyspreen els esforços d’aquells que ho intenten no es mereixen cap consideració, més enllà de dir-los que si no els agrada on viuen…, tenen tot el dret del món de buscar-se una altra localitat on poder fer realitat el seu model de societat i de comunitat.
Els que ens estimem Calella, seguirem treballant i col·laborant per tal que cada dia sigui una mica millor, més neta, més segura i amb millors serveis.
