La Calella pobra que brinda amb cava
Vols saber on han anat a parar els diners que les calellenques i calellencs han pagat amb els seus impostos aquest 2024? Darrere dels titulars i de les grans paraules, les partides pressupostàries ens mostren prioritats i desatencions. En aquest article us ho explico.
Calella, amb una renda mitjana d’uns 12.000 euros per habitant, continua situant-se entre els municipis amb menor poder adquisitiu de Catalunya. La manca de feines estables i de qualitat, sumada a la fragilitat del teixit econòmic i comercial, perpetua una realitat que no millora amb els anys. Davant d’aquest panorama, el repte hauria de ser impulsar polítiques que transformin l’activitat econòmica i millorin la qualitat de vida dels veïns i veïnes, especialment dels qui pateixen més vulnerabilitat. No obstant això, els resultats de l’exercici municipal del 2024 revelen unes prioritats diferents, centrades en la propaganda, les festes i el protocol més que no pas en l’impuls social i econòmic que Calella necessita. Vegem-ho:
L’obsessió per la comunicació i l’autopropaganda és, sens dubte, una de les marques de la casa d’aquest govern. En poc temps, han ampliat l’equip i triplicat el pressupost inicial fins als 161.000 euros. En fotografies institucionals s’han gastat 65.000 euros, i només amb la impressió del butlletí municipal, convertit en un aparador de la seva pròpia gestió, 30.000 més. Comunicar és necessari; convertir-ho en una estratègia de màrqueting amb diners públics, no.
Les atencions protocol·làries també ha experimentat un increment significatiu: ha passat de 6.000 € pressupostats a 34.867 € executats. L’alcalde, que cobra el topall màxim, se li ha de sumar una targeta VISA amb un cost mitjà de 422 € mensuals, i també la targeta de locomoció de 203 € mensuals, import que s’afegeix als trasllats oferts amb serveis de taxi privat; també s’han detectat dinars de representació amb imports de 600 i 791 € a diversos “xiringuitos”.
La promoció turística és una de les partides més elevades del pressupost, amb una despesa real d’uns 400.000 euros, un cop descomptats els ingressos de la taxa turística i sense incloure les despeses indirectes que també hi estan vinculades.
El turisme és un motor econòmic indiscutible, i és normal que hi hagi inversió pública per impulsar-lo. Però també és necessari posar-hi límits i demanar més corresponsabilitat al sector privat, sobretot a les grans cadenes hoteleres, que en són les principals beneficiàries. El pes del foment turístic no pot continuar recaient en exclusivitat sobre la ciutadania, sinó que ha de repartir-se de manera justa i equilibrada.
Per dir-ho clar i a tall d’exemple: la qüestió no és si ens agrada o no l’Ironman, sinó si és just que el seu cost recaigui íntegrament sobre l’Ajuntament —i, en última instància, sobre la ciutadania—.
Tanmateix, la major part de la inversió turística es destina a captar visitants i salvar els resultats de la temporada, en una estratègia curtterminista que mobilitza grans quantitats de capital públic que acaben beneficiant interessos privats. En cap moment, però, s’hi identifica una visió a llarg termini orientada a incrementar el valor afegit de la ciutat ni a reforçar-ne l’economia de manera diversa, sostenible i sostinguda en el temps.
Els comptes mostren menys recursos per al manteniment d’espais verds i places, cap avenç ni inversió en el jaciment del Roser i cap projecte per millorar la imatge del poble. Mentrestant, la ciutat ha continuat presentant problemes de neteja, salubritat i manteniment. Una ciutat turística, abans de promocionar-se, ha de ser neta, cuidada i bonica.
Un altre àmbit prioritari per a aquest equip de govern són les festes. En l’àrea de fires s’ha registrat un augment notable, però la palma se l’enduen les festes populars i activitats culturals: la previsió inicial era de 255.000 €, però finalment s’han executat 668.603 €, és a dir, 413.603 € més del previst. Una rauxa desmesurada.
Aquest idil·li amb el dispendi contrasta amb la manca d’inversió en àrees directament orientades a l’atenció i al benestar de la ciutadania. No s’ha registrat cap increment en les polítiques socials, educatives, d’habitatge ni esportives, que continuen pràcticament estancades. Mentre la despesa per habitant en política social a Calella és de 92 €, la mitjana a Catalunya (segons l’Idescat) se situa en 140 €.
La realitat és que Calella es troba entre els municipis amb menor renda del Maresme, i és la ciutadania qui ha de decidir si vol celebrar titulars i continuar brindant amb cava o bé reorientar les prioritats perquè la ciutat, i la seva gent, visqui millor. Per això és especialment important definir amb claredat les prioritats de despesa pública. La solidaritat i l’atenció social han de ser polítiques estables i continuades, que garanteixin una millor cohesió. Cal, doncs, avançar cap a una gestió municipal amb una distribució més equilibrada dels recursos, situant les persones al centre de l’acció de govern i promovent un model econòmic més diversificat i amb major valor afegit, que contribueixi al progrés col·lectiu i al benestar de tota la ciutadania.
Annexos i curiositats:
Sabies que mentre s’han gastat 65.000 € en fotografies institucionals, només s’han destinat 32.455 € al manteniment de totes les escoles públiques i 18.500 € al manteniment i utillatge dels equipaments esportius? Que la despesa en fotos institucionals multiplica per deu la del Parc Dalmau o per catorze el foment de la llengua catalana, que ha quedat reduïda a només 4.750 €?
Sabies que essent motiu prioritari, i mentre el govern ha endurit els discursos contra la immigració, només s’han invertit 14.635 € en programes d’immigració, que és la meitat del cost de la impressió la seva revista municipal? Que mentre les polítiques socials, educatives i d’habitatge continuen estancades, les activitats culturals han augmentat més de 400.000 €, o el que equival a un 162%?
