El comerç local està tocant fons?

Aquesta és una pregunta que sovint s’escolta pels mitjans de comunicació de tota mena. De tant en tant, però amb més freqüència de la que ens pensem, apareixen petites notícies informant que tal establiment o altre, que porten oberts des de fa més de 50, 70 o 100 anys…, es veuen obligats a abaixar les persianes. El motiu? Manca de clients, poques vendes, productes que ja són obsolets, manca de relleu generacional, els alts (altíssims) lloguers dels propietaris del local…, en fi, tot un reguitzell de justificacions que porten, de manera definitiva, a tancar.

De fet, ja hem “normalitzat” aquesta situació i ja no ens estranya gens. I encara més, ens resulta indiferent tret, és clar que sigui alguna persona coneguda, de qui lamentem el trist i angoixant final. Els desitgem el millor, però no fem res per mirar d’ajudar. De fet, ja fa temps que no hi anem a comprar res al seu comerç o botiga. Hem estat part del motiu pel qual tanquen.

I quan ens trobem amb coneguts ens posem a analitzar els motius. I en trobem uns quants, òbviament. Perquè de motius n’hi ha…

Un dels que més estan afectant al petit comerç és, sense cap mena de dubte, l’aparició de les compres de productes online. És massa fàcil: no hem de sortir de casa. Podem mirar i remirar els productes que volem en diferents comerços online. Podem mirar i comparar preus. Podem mirar la qualitat del producte. I comparar i comparar. Podem cercar ofertes…, que ens surten per tot arreu!!

I al final del procés, que hem fet còmodament asseguts al sofà de casa, només hem de clicar un botó per posar el producte al carret de compra i, quan ja hem trobat tot el què volíem, només ens queda que tornar a clicar el mateix botonet i donar l’ordre de procedir a la compra. Paguem amb la targeta…, i a esperar que en uns dies ens el portin a casa!

Qui pot competir amb això? Els botiguers de tota la vida segur que no. No poden perquè per poder oferir els preus que ofereixen les grans empreses s’haurien de vendre la casa, el cotxe i la iaia al diable. És impossible.

I d’aquesta manera, cada dia i cada setmana que passa hi ha més ofertes online, i més comoditats i facilitats per comprar des de casa. Fins i tot, podem pagar a terminis!! És que més fàcil ja no pot ser…

Estem vivint en una societat on la “mandra” s’està convertint en una comoditat difícil de deixar de banda (de fet, si volgués ara mateix, podria demanar a la IA que em fes un article parlant sobre aquest tema i no em caldria escriure res de res).

Hi ha motius per estar preocupats? Depèn. Quan es tanca un comerç del poble, tothom posa el crit al cel. I l’ajuntament ha de sortir al pas, tot manifestant que estan dissenyant polítiques de suport al petit comerç local. Asseguren que finançaran campanyes de suport per fomentar la compra local i de quilòmetre zero, etc…, els sectors socials i entitats més conscienciades posen el crit al cel i demanen que no deixem morir als nostres botiguers. En alguna ocasió, s’organitzen manifestacions -més aviat poques- per reclamar a les institucions públiques que facin alguna cosa…, mentre, des de casa, seguim fent les compres online, perquè ja se sap, no tenim temps per anar a comprar a la botiga, els preus són impossibles d’ignorar i, sobretot, la comoditat que suposa que ens portin a casa tot allò que hem comprat amb els nostres “clics” del botó de l’ordinador (i qui diu ordinador, diu tablet, diu smartphone, o qualsevol petit ingeni de l’electrònica). Ens queixem, però no canviem els hàbits. I mentre, un comerciant local abaixa la persiana amb llàgrimes als ulls i ve a dir allò de “fins aquí he arribat”.

Repeteixo, hem d’estar preocupats? Per no ser un cínic, diria que no cal que ens preocupem gaire, perquè la força del mercat és molt superior a la nostra voluntat de comprar. Dit d’una manera més entenedora: el petit comerç local està tocat de mort. No sé quan temps li queda de vida, però a la curta o a la llarga anirà perdent presència. Potser es salvaran alguns comerços que ofereixin alguna mena de producte de molta proximitat o que sigui molt local o que tingui alguna particularitat que el faci únic. Però la resta, ho tenen magre.

Nota final: a Calella, però, no cal que ens preocupem gaire, perquè proliferen comerços de souvenirs com les mosques, les botigues de les ungles i comerços que ofereixen productes de baixa qualitat que sembla que siguin immunes a tot el què està passant. Per tant, hi ha futur assegurat per la presència d’un comerç “local” que ens recorda que som una ciutat que, cada dia que passa, perd la seva personalitat i que a poc a poc, s’anirà convertint en una ciutat dormitori…  Això sí, els més hiperventilats sortiran al carrer i a les xarxes socials posant el crit al cel…, i quan tornin a casa seva, compraran per internet tot fent un “clic” al botó del seu ordinador…