Petites històries dels Pastorets

Als inicis dels anys 60 (1962-1963), un grup de joves vam interessar-nos per les arts escèniques… Érem adolescents i amb ganes d’experimentar noves maneres d’utilitzar el temps de lleure… Amb la complicitat de Josep Andreu (Pepet Gras), vàrem “reobrir” (per dir-ho d’alguna manera) el teatre Orfeó Calellenc, llavors encara “Hogar del Productor”, per representar-hi obres teatrals, comèdies lleugeres i de bon humor… “D’aquesta aigua no en beuré”, “Pi, Noguera i Castanyer, fabricants de mobles”, “Julieta filla única”, obrint aquell escenari al poble i a una nova etapa de Joventut Artística d’A.C…. També s’hi representaven Els Pastores… Tots els companys d’aquella primerenca i esporàdica “companyia”, que va servir, si més no, per tornar obrir les portes de l’Orfeó, hi teníem uns papers més o menys de segona fila, però interessants per mantenir i ampliar relacions artístiques, socials i d’amistat…

Els Pastorets sempre han estat una trobada per a la joventut amb ganes d’experimentar les noves sensacions d’actuar damunt d’un escenari i en algunes ocasions despertar aquella passió que portes dintre, aquelles ganes d’apropar-te a la gent d’una forma diferent i artística…

Tota aquesta “parrafada” serveix per presentar avui unes fotografies intimistes de l’any 1977, relacionades amb les funcions dels Pastorets d’aquell any, i més concretament en els vestuaris (d’homes en aquest cas), on hi he recollit quatre imatges de les escenes de maquillatge; pintar-se sobretot…

Escrit sobre el mirall on hi veiem reflectit en “Vilella pastor”, s’hi pot llegir “Deixeu les pintures al seu lloc”… També en Ramon Villaret repassa les seves celles, mentre, al passadís, l’Alícia Lluís reparteix pintura a les nenes que faran el ball dels dimoniets… A la foto final un veterà, Pepito Pumarola, dona els darrers retocs a la seva caracterització demoníaca… Són fotos en B/N colorejades posteriorment…

Res, quatre records d’una època que ja s’esborra…

Colo, dijous 18-desembre-2025