Un conte de Nadal: amics invisibles
En aquestes assenyalades festes, s’ha establert el costum que grups de persones conegudes es reuneixin, celebrin i finalment comparteixin regals amb la premissa de que els qui obsequien realment no saben a qui correspondran els regals. Quina agonia a l’hora de comprar-lo.
En política municipal, cada quatre anys, quan a través d’eleccions polítiques es canvia l’Ajuntament, alcalde i regidories, un dels primers acords que es prenen és l’augment de sou dels nous electes per tota la legislatura. Això és així no per cobdícia dels nostres representants, sinó perquè l’ordenament municipal així ho estipula.
Generalment, les millores econòmiques per a l’equip de govern solen ser superiors que les dels regidors de l’oposició. Aha!!!
Us imagineu que enlloc de ser el primer acord de la nova legislatura fos l’últim acord de la legislatura anterior? Quins nervis, quina agonia, fixar els sous sense saber en quin lloc quedaran els futurs regidors, al govern municipal o a l’oposició. I just abans que els veïns votin, gosarien apujar-se els sous?
Carai, carai, arribaria un moment que l’oposició cobrés més que l’equip de govern? Acabarien cobrant el mateix?
Quina feina és més important: la de l’equip de govern? La feina de fiscalització de l’oposició és prou important, a més els que governen i en especial aquí a Calella, cada vegada externalitzen més serveis i compten amb més funcionaris i càrrecs de confiança que “els hi fan la feina”…
Tanmateix, i parlant d’amics invisibles, deixeu-me que faci una reflexió. He vist per tot arreu, xarxes socials municipals, la revista municipal, etc., el resultat d’un estudi elaborat pel Tecnocampus de Mataró del qual es dedueix que l’impacte econòmic de l’Ironman a Calella l’any 2024 va ser de 18.000.000 euros.
El càlcul matemàtic és senzill: 18.000.000 euros dividit per 20.000 calellencs ens toca a 900 euros per calellenc, que si ho multipliquem per 10 edicions de l’Ironman, resulta que cada calellenc “hem guanyat” 9.000 euros, però no els busqueu ni a la cartera ni al compte bancari, perquè aquests calers com els amics en aquesta època tan assenyalada, resulta que són invisibles.
Per cert, parlant de coses invisibles, també ho són les sis guinguetes desmuntables que es varen licitar, quedant desertes i que l’Ajuntament, tot i assegurar-ho no ho ha tornat a licitar. Del cànon del permís que l’Ajuntament hauria de pagar de les mateixes ningú no ens ho ha explicat mai. Cànon invisible? O informació – propaganda – manipulació – autobombo?
Estan confonent les regidories de Cultura i la Promoció econòmica amb el departament d’animació d’una cadena hotelera?
El monumental aparell de propaganda (autobombo) que ha muntat aquest equip de govern (xarxes, revistes de paper, agendes d’actes, etc.) només serveix per donar una falsa sensació de constant activitat. Propaganda estèril que intenta amagar inútilment la decadència del comerç i del turisme calellenc.
Bon any i salut per tothom.
