La informació, l’acompanyament durant l’espera i el temps abans de ser atès són les principals mancances del servei d’Urgències de l’Hospital de Calella. Així ho posa de manifest l’última enquesta PLAENSA, que, malgrat l’increment de la nota global fins al 7,15, evidencia indicadors que constaten un servei tensionat.

La fase d’espera és la que concentra la pitjor valoració dels usuaris. Només un 18,3% dels enquestats afirma que, mentre esperava, algú es va interessar pel seu estat; també la manca d’informació sobre el temps d’espera, que suspèn amb un 37,7%, i la percepció negativa del temps que es triga fins a veure el metge, amb només un 46,7% de valoracions positives. “Puc assegurar que la mare anava entrant en situació crítica, i, si no hagués sigut per les reiterades queixes nostres no hagués sigut atesa fins… no sé l’hora. Ha estat 8 hores en una àrea -reduïda-, amb 8 pacients més. Una àrea sense assignació de metge i on les infermeres no poden prendre decisions”, explica un calellenc sobre la seva experiència recent a Urgències.

Aquestes dades no arriben en un context aïllat. El sindicat SATSE denunciava aquest estiu la saturació del servei d’Urgències, alertant d’esperes de fins a vuit hores a l’Hospital de Calella. L’enquesta PLAENSA, amb les valoracions dels usuaris, confirmen la situació denunciada pels professionals, posant números a una problemàtica que els usuaris perceben de manera clara.

La comoditat de la sala d’espera tampoc no convenç els usuaris: un 52,1% la valora positivament, una xifra justa que confirma que les condicions físiques del servei continuen sent millorables i que és necessària la promesa -i anunciada en múltiples ocasions, tot i que encara sense execució- ampliació de l’Hospital. També genera crítica el fet que només un 38,5% dels pacients asseguri que es va demanar permís per informar els acompanyants.

Bona valoració dels professionals

En canvi, el personal sanitari obté una valoració molt positiva. El tracte dels infermers i infermeres arriba al 89,2%, el dels metges i metgesses al 87,2% i el dels zeladors al 91%. També destaquen la disposició per escoltar el pacient (82,6%), la sensació de poder donar la seva opinió (83%) i la percepció d’estar en bones mans (86,1%). La majoria dels pacients entén les explicacions rebudes i surt amb claredat sobre què ha de fer un cop donat d’alta.

Els resultats dibuixen un escenari en el qual el problema no és el tracte ni la professionalitat del personal, sinó un sistema d’urgències tensionat, amb mancances estructurals i organitzatives que afecten directament l’experiència del pacient.