Els sindicats del sector ferroviari han convocat una vaga de maquinistes del dilluns 9 al dimecres 11 de febrer, que afectarà de ple Rodalies i els trens regionals a tot Catalunya. L’aturada arriba després que les converses amb el Ministeri de Transports no hagin donat fruits i amb diverses reivindicacions sobre la taula: més seguretat, millores a la infraestructura i condicions laborals dignes. Tot i que encara avui es mantenen les negociacions, a hores d’ara sembla les posicions continuen allunyades. 

Tot plegat, en un moment especialment complicat per al sistema ferroviari català, que encara intenta recuperar-se del col·lapse del servei que ha provocat llargues interrupcions i setmanes d’incidències.

Serveis mínims durant els tres dies d’aturada

La Generalitat de Catalunya ha decretat serveis mínims per garantir una mobilitat bàsica: del 66% en les hores punta (de 6h a 9:30 h i de 17h a 20:30h) i del 33% en les hores vall (la resta del dia).

Entre Blanes i Mataró, només tenim dos trens per hora i sentit durant tot el dia des de la represa del servei, que es correspon amb les hores vall d’una jornada normal. És a dir, ja està afectat per la reducció de freqüències i la limitació de velocitat. Segons els horaris publicats per Rodalies, a Calella tindrem dos trens per hora i sentit a les hores punta i només un a les hores vall. Aquests són els serveis que estan previstos, malgrat sovint els usuaris veuen com alguns desapareixen sense explicacions.

També s’ha establert el manteniment del servei indispensable d’infraestructura i el personal mínim necessari per atendre avaries i tasques de manteniment.

L’origen del conflicte: seguretat i estat de la xarxa

Els maquinistes fa temps que alerten del deteriorament de la infraestructura ferroviària i reclamen mesures urgents. Segons els sindicats, la xarxa acumula dèficits de manteniment que afecten directament la seguretat i la puntualitat del servei.

Aquest malestar, però, va acabar esclatant a finals de gener, a causa dels descarrilaments mortals d’Adamuz i Gelida. El sindicat SEMAF va demanar aturar temporalment la circulació per revisar l’estat de les vies.

21 de gener: Catalunya es queda sense trens

El dimecres 21 de gener al matí, els usuaris es van trobar amb una situació inèdita: cap tren circulava a Catalunya. Renfe va suspendre el servei mentre es feien comprovacions de seguretat a la xarxa, amb les anomenades “marxes blanques”, en les quals els trens només circulaven amb personal de la companyia per assegurar-se que no hi havia perill. Van trobar arbres caiguts sobre les vies i petits despreniments. Durant els dies següents, la circulació es va anar recuperant de manera parcial, amb serveis alternatius per carretera i afectacions generalitzades. 

El dilluns 26 de gener es va restablir la circulació a la línia R1, però els trens només arribaven fins a Arenys de Mar a causa d’un petit despreniment entre Arenys i Canet. A Calella i l’Alt Maresme encara va trigar més; el fet que a partir d’Arenys de Mar només hi hagi via única, va provocar que estigués dies sense passar cap tren per tal de comprovar l’estat de les vies. Els veïns de Calella vam haver de continuar desplaçant-nos amb els busos llançadora de Renfe fins a Arenys, amb els autobusos col·lapsats de les línies regulars o amb vehicles particulars. No va ser fins el dimecres 28 de gener que els trens van tornar a circular per Calella, tot i que amb una afluència d’usuaris molt inferior a l’habitual, marcada per la desconfiança en el servei.

Encara va trigar molt més el tram entre Blanes i Maçanet, on es va produir una esllavissada. Actualment, hi ha un tren llançadora, però amb freqüències limitades cada hora i mitja i mantenint encara serveis per carretera.

Restriccions de velocitat i punts crítics

Paral·lelament, després de les inspeccions, Adif va començar a detectar punts negres arreu de la xarxa de Rodalies de Catalunya. Inicialment van ser una vintena, es van convertir en 155 i actualment arriben fins als 648 punts que cal inspeccionar. Són problemes de tot tipus en trinxeres, talussos, túnels, ponts, plataforma, via i altres estructures.

Un d’aquests punts es troba a la zona de túnels entre Calella i Sant Pol. En aquest sector, els combois han passat de circular a uns 100 km/h a fer-ho, en alguns moments, a només 10 o 20 km/h, com a màxim, fet que continua provocant retards.

Per accelerar les reparacions, s’han desplaçat treballadors d’Adif i d’empreses ferroviàries d’altres punts de l’Estat cap a Catalunya. 

Gratuïtat dels viatges fins que el servei es normalitzi

Davant d’aquesta situació, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha defensat al Parlament la gratuïtat del servei mentre no es recuperi la normalitat.

Inicialment, es va plantejar un període de trenta dies, però el Govern ha deixat clar que la mesura s’allargarà tant com calgui, amb l’argument que “no es pot fer pagar als usuaris per un servei que no s’està oferint amb garanties”.

Quan pot tornar la normalitat?

La pregunta del milió. Rodalies preveu recuperar progressivament la circulació completa a totes les línies durant les pròximes setmanes, amb l’excepció d’alguns trams afectats per obres estructurals. Tot i així, no preveu tornar a la normalitat fins a l’abril, moment en què, a dia d’avui, estimen que podran suprimir les limitacions de velocitat. Per tant, tot fa preveure que els retards continuaran a curt termini.

Un sistema tensionat

La vaga de maquinistes es produeix, doncs, en el context d’un sistema ferroviari tensionat, amb una infraestructura fràgil i una confiança ciutadana sota mínims, just després de dues manifestacions a Barcelona per reclamar més inversió i un canvi en la gestió del servei que garanteixin un transport digne. A Calella i l’Alt Maresme, molts usuaris encara arrosseguen setmanes de trajectes més llargs, transbords forçats i una sensació d’incertesa que, ara, es veu accentuada per tres nous dies d’aturades, marcats per la vaga.