El 23 de febrer de 1981 és un dia que va quedar gravat a la memòria de totes les persones que el van presenciar. Eren les 18:23h quan un grup de guàrdies civils, comandats pel tinent coronel Antonio Tejero, van irrompre al Congrés dels Diputats en el moment en què es votava la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo, d’Unión de Centro Democràtico (UCD), com a president del govern, després de la dimissió d’Adolfo Suàrez tres setmanes abans.

Trets a l’aire -o més aviat a l’hemicicle, encara visibles- i una frase que ha passat a la història: el “quieto todo el mundo” que va cridar Tejero. El país va quedar en suspens durant unes hores. Havien passat pocs anys després de la mort del dictador Francisco Franco i el record era molt nítid.

En aquell moment, Calella tenia menys de la meitat d’habitants dels que hi ha ara. El dia va començar com qualsevol altre, però el cop d’estat també va tenir repercussió. No van sortir els tancs als carrers, com va passar a València, ni es va declarar l’estat d’excepció. Però tampoc es respirava normalitat. Els adults eren conscients que es podien trobar davant d’un canvi històric, els infants sabien que alguna cosa passava en veure l’actitud dels seus pares. Als alumnes que estaven aquella tarda a l’escola, especialment els que feien cicles formatius i que acabaven més tard, els professors els van dir que tornessin a casa i que no paressin enlloc.

Primer ajuntament democràtic

Ramon Bagó era l’alcalde de Calella l’any 1981, el primer escollit a les urnes. Formava part del govern com a regidor d’Esports, del Partit Socialista de Catalunya, en Jaume Planas, que treballava com a professor a l’escola Sant Jordi de Pineda. “Generalment, quan acabaven les classes, et quedaves a corregir. Quan vaig sortir, ja fosquejava. Em vaig trobar al meu tiet i em va preguntar si sabia el que havia passat. Quan vaig arribar a casa, vaig posar la ràdio i hi havia música militar; entre el que m’havia dit el meu tiet, la música i el que jo vaig interpretar, vaig pujar al cotxe per anar a l’Ajuntament”, recorda. La informació no tenia la immediatesa actual; la ràdio estava molt estesa però no tothom tenia televisió.

Planas va dirigir-se a l’Ajuntament amb prudència, evitant aparcar al davant en no saber què es trobaria. “El primer que vaig pensar davant del cop d’estat és que els comunistes i socialistes seríem els primers en rebre”, explica. El detall que més li va sobtar va ser trobar un cotxe de la Guàrdia Civil a la benzinera, fet que va fer que augmentés la precaució.

A dins del consistori -a l’actual Ajuntament Vell-, hi havia bona part del govern. “Estaven tots reunits amb l’alcalde Bagó, que em va dir que ja havia passat tot, que estiguéssim tranquils”, destaca. Aquella mateixa nit, algú li va trencar la lona del cotxe descapotable, un dos cavalls, al costat del pis en el que vivia a Pineda.

Ciutat de policia i guàrdia civil

Calella tenia en aquell moment dos cossos de seguretat: Policia Local i Guàrdia Civil. Els dos tenien les seves respectives casernes en un mateix edifici, però separades. De fet, s’entraven per portes diferents. Estaven situades on avui dia hi ha l’aparcament del mercat. L’any 1983, s’enderrocava l’hostal de la plaça, on hi havia les dues casernes. Mentrestant, la Guàrdia Civil es va traslladar a una caserna provisional al carrer Sant Antoni, a l’edifici del costat de l’actual bar Wocka’s. “Todo por la patria”, resava el cartell de la façana.

La Policia Local, en ser un cos de seguretat civil i no militar, no va rebre ordres de revolta. Un agent del moment recorda viure-ho amb una calma tensa, sense grans moviments, però enganxats a la ràdio.

Caserna provisional l’any 1982. (Foto: El Punt) – Enderroc de la caserna el 1983. (Foto: Josep Maria Colomer)

Cautela entre les entitats

Era 23 de febrer i les entitats es preparaven per celebrar, l’1 de març, la primera rua de Carnestoltes de Calella. Com cada dilluns a la tarda, Foto-Film Calella es reunia, en aquella època amb l’objectiu d’organitzar la festa de Carnaval. “La veritat és que no hi havia massa interès en parlar de gresca amb l’ambient que es respirava, de fet, pel carrer no hi havia pràcticament ningú”, recorda en Josep Maria Colomer. L’entitat va decidir suspendre la reunió anar cap a casa per seguretat.

La desclassificació de documents, 45 anys després

Enguany s’han complert 45 anys des d’aquell intent de cop d’estat. La participació del servei d’intel·ligència espanyol de l’època i el paper del rei Joan Carles I eren alguns dels detalls que més intrigaven. La realitat sovint supera la ficció i, en aquest cas, ho va fer: el mateix dia que el govern espanyol publicava la documentació sobre el 23-F, moria el principal protagonista, Antonio Tejero. Tot i la llunyania d’aquell intent de prendre el control de les institucions, encara hi ha coses per descobrir.