Irrealitat

L’ésser humà és capaç del millor.
Quan s’obre a donar i posa el seu talent a treballar salva vides.
Troba cures per a malalties terribles. Compon música que commou. Escriu llibres que transformen la vida de qui els llegeix. Dissenya màquines que estalvien temps i esforç.
Descobreix noves fórmules. Estén tota la seva empatia acompanyant altres persones en moments complicats de la vida.
Educa. Bat rècords i marques. Barreja sabors i prepara noves receptes.Hi ha milions de maneres de millorar el món.
Des d´una cuina o un laboratori.
Des d´un taller mecànic o des d´un quiròfan.
Des de la barra d’un bar servint copes amb una amabilitat exquisida o fent classe en una escola.
Ballant, cantant, corrent.
Darrere i davant de la càmera. Creant una app i gestionant un algorisme. Interpretant un paper en una comèdia o una tragèdia que ens fa sentir i pensar. Pintat en un llenç. Netejant el carrer.
Sembrant un camp o traient el ramat a pasturar.
I també és capaç de fer el pitjor.
Pot no només no construir res sinó també destruir allò que altres han creat.
Trepitjar allò sembrat. Llençar el que estava dret. Sabotejar el que anava en camí. Menysprear el que s’ha fet amb il·lusió.
Pot agafar una eina útil i donar-li la volta per treure el pitjor.
Per mentir. Per matar i ferir, real o metafòricament. Per trencar allò que encara és fràgil.
Per esgarrapar. Per fer xantatge. Per falsejar. Per adoctrinar. Per distorsionar. Per treure profit de la feina dels altres… Per corrompre allò que és bonic, innocent, pur.
I distorsionar-ho tot fins que perd el sentit.
Fins que perd l’essència. Fins que fa fàstic. Fins que rebenta. Ha passat amb tot, la IA no seria una excepció.
Ara ja costa saber què és veritat i què no. El tuf molesta i molt.