Arnau Marín (influencer): “En cinc minuts al carrer Església vaig saber que havia de muntar la gofreria aquí”

Per què has triat Calella?

Perquè el meu pare és de Canet i, quan parlàvem de muntar un negoci relacionat amb el menjar, no s’ho va pensar dos cops en dir que havíem de venir a Calella. Em va dir que era una bogeria, jo no ho sabia però quan he estat aquí ho he pogut comprovar.

Havies vingut abans, havies passejat pel carrer Església, o va ser en el moment en què et vas plantejar obrir el local que vas començar a mirar quin era el punt més adequat?

Venia molt, farà 8 anys que venia amb els amics amb tren des de Mataró a passar la tarda, al McDonald’s, i passejàvem, però no recordava el que era el carrer Església. El meu pare em va dir: “ves-hi un cap de setmana”. Vaig estar 5 minuts i vaig dir: “d’acord, hem de muntar alguna cosa aquí”.

Tu ets influencer, et dediques a crear contingut a través de les xarxes. Com va sorgir la idea d’obrir la botiga i donar la teva imatge també al local?

Porto molts anys fent contingut a xarxes, 11 anys ja. Arribes a un punt que vols progressar a la vida i assumir nous reptes i em va sortir l’oportunitat, amb el meu pare, de fer-ho. Sabíem que havia de ser alguna cosa de menjar, perquè l’any passat vaig estudiar cuina a Sant Pol. Però determinats negocis de restauració són complicats i jo volia obrir una cosa senzilla. Vaig decidir-me pels gofres i aquí estem treballant perquè tothom vingui, ho provi i torni.

Marín va estudiar a l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme de Sant Pol abans d’obrir la gofreria a Calella.

Per què aquesta barreja de gofre amb gelat? També tiren una mica les xarxes, perquè la gent es pugui fer fotos, ja que crida més l’atenció a nivell visual?

Evidentment, quan veus un vídeo a Instagram d’un gelat amb xocolata o un gofre t’hi quedes per saber com acaba. És un producte molt visual que entra pels ulls. Però sí que és veritat que també té una història darrere. Sempre he sigut molt de dolç i els gofres i els gelats han sigut com les meves postres preferides. Els caps de setmana amb la família sempre fèiem creps i gofres a casa.

Tenies caixes per aquí i he vist la de maduixes del Maresme. Apostes pel producte local, de proximitat?

Amb el meu pare sempre hem sigut molt de la terra i hem volgut col·laborar amb les empreses, del Maresme o de la zona. Les maduixes i tota la fruita és de Mataró, d’una fruiteria que coneixem. Els gelats són de Badalona, d’Artesans Soler. Volem que l’economia es quedi aquí i no se’n vagi a un altre lloc.

El projecte aposta per la proximitat, amb fruita del Maresme i gelats artesans, amb la voluntat de reforçar el teixit econòmic local.

D’on surt el nom, Milo’s?

Sincerament, no té cap història darrere. Sembla una mica broma, però surt del ChatGPT. Mirant noms amb la dissenyadora, no ens acabaven de convèncer. Si et dic que Milo’s serà una gofraria, penses que encaixa. En canvi, si et dic que Pepe serà una gofraria, no tant. Avui en dia, ChatGPT és una gran ajuda.

I quines són les expectatives?

Les expectatives són molt bones. A les xarxes hi ha gent que intenta tirar per terra tot l’esforç que fas, però la majoria de comentaris i de missatges són molt positius. Nosaltres ens mantenim humils, amb els peus a terra, i quan aixequem la persiana, el que sigui, serà.

Ajuda molt el fet que ets una persona coneguda. De fet, ja has participat en un programa de televisió, “Xef Marín”.

Fa uns 3 anys, em van donar l’oportunitat de presentar un programa a 3CAT de cuina i evidentment ajuda. Quan fas una marca des de zero i no tens persones al darrere que et puguin recolzar és més difícil; és veritat que jo tinc aquest hàndicap positiu de tenir una comunitat i és més fàcil arribar-hi. Però si a mi em coneixen o no tampoc m’importa, el que vull és que vinguin, que gaudeixin del local, que ho provin i sobretot que tornin perquè el tracte i el producte és bo i tot el que és la marca els agrada.

Comentàvem fora de micros que la teva intenció és estar, com a mínim durant el primer any, pràcticament cada dia.

El meu pare és una persona bastant intel·ligent amb el tema dels negocis i em va dir que jo hi havia de ser durant el primer any. Jo ja ho tenia clar, quan inverteixes diners hi has de ser. A més, amb la imatge que puc arribar a tenir, estar físicament també ajuda molt a l’empresa així que estaré al peu del canó.

I ho compaginaràs amb esdeveniments o altres actes que puguis tenir per la feina de creador de continguts?

Ho intentaré, la veritat que se m’està fent una mica difícil, però tot és organització. Amb la inauguració i la posada a punt sí que se m’ha complicat una mica més, perquè venia de vuit del matí a nou de la nit i no sortia d’aquí. Però ja tinc estructurats els horaris.

Comentaves que sereu quatre persones treballant.

Volem obrir gairebé tota la setmana al final doncs que hi hagi una persona i jo també i com que són 4 torns doncs jo estaré per aquí amb la gent i intentant ajudar el que faci falta.

La gofreria ha obert aquest divendres. (Foto: CalellaCOM)

Parlem d’aquesta altra faceta com a influencer, tot i que no sé si et sents identificat amb aquesta paraula. És difícil que la gent et vegi com un referent? T’afecta d’alguna forma?

Si, pot afectar. Com que porto molt de temps fent contingut estic acostumat, però al principi si que em sorprenia que em paressin per demanar-me una foto. Al final, el que has de transmetre és un missatge. Ara estic fent contingut de cuina, i a la gent que li agrada i em diu que fa moltes receptes meves, això mola. Però n’he viscut de molts colors. És una feina infravalorada, perquè la gent es pensa que som burros que ens posem davant d’una càmera, diem quatre tonteries i tenim “likes”, però hi ha una feina darrere, organització i una inversió de diners important a l’hora de fer contingut, que és el que la gent no veu. Però estic molt tranquil, jo vaig a la meva i què em diguin coses no m’importa, perquè sé la persona que soc i sé el que faig i no tinc cap problema.

No sé si també és una responsabilitat, perquè en funció del que diguis, et poden ploure les crítiques.

Evidentment és una responsabilitat molt gran la que tenim la gent que té molta repercussió a les xarxes socials, perquè no et pots mullar en moltes coses. I quan ho fas, has de saber el que dius, perquè hi ha molta gent que parla sense saber i és el pitjor que pots fer. Hi ha temes que és millor no tocar, perquè cadascú té la seva opinió. Per exemple, ningú ha de fer res de la teva opinió política, és millor callar. Però si que tenim la pressió de no dir tonteries, perquè ens segueixen molts nens que et copien i diuen el mateix que tu quan van a l’escola o amb els amics al futbol.

Cada vegada més joves volen ser influencers. Ho recomanaries? Si un nen et diu que vol ser com tu, què li dires?

Li diria que agafés la pilota i se n’anés al parc o a jugar, que és el que fèiem tots de petits. Ara vas pel carrer i veus que els nens van amb el mòbil enganxat a la cara i dius “quina pena”. Però són les noves generacions, tampoc els hi podem dir res. Primer és l’educació, que es treguin tots els estudis i ja després, si volen ser influencers i fer vídeos, que els facin, però com a hobby. Que no estiguin 24/7, perquè al final acaben malament del cap, t’ho dic per experiència.

L’influencer defensa que els joves prioritzin la formació i el desenvolupament personal abans de plantejar-se una carrera a les xarxes, davant l’auge de creadors de contingut cada vegada més joves.

Abans has comentat que les has viscut de tots colors. Alguna anècdota que t’hagi passat?

Coses que a una persona normal -entre cometes, perquè nosaltres som persones normals que tenim un número de seguidors- no li passen, com anar pel carrer i que et comencin a cridar o que vinguin a casa a picar el timbre, són situacions que el ser influencer et porta a viure-les.

És una pressió estar buscant constantment més seguidors i més “likes”?

Depèn de com s’ho prengui cadascú. Jo estic molt tranquil, els “likes” i els seguidors no m’importen. El que vull és transmetre un missatge a la gent: hem de ser bones persones, hem de cuidar tothom, perquè tots som iguals. Però hi ha gent que està “scrollejant” tot el dia, mirant si té més “likes”, més seguidors. Si no entro un dia a Instagram, no m’importa, per a mi no és cap pressió.

I la gent d’aquest món és real? Fas amics o tot és una façana?

Algun en fas, 100%. Però molta gent no és la mateixa davant d’una càmera que al darrere. Quan estàs dins d’aquest món, descobreixes totes les coses negres que hi ha en aquest tipus de persones. Vaig viure dos anys a Madrid i vaig acabar fart, vaig tornar cap aquí i estic tranquil amb els meus amics de sempre. Tinc amics que he fet a les xarxes socials i amb els quals hi parlo quasi cada dia i els considero molt bons amics, però n’hi ha d’altres que no calia haver-los conegut, perquè no t’aporten res. És un món que agrada des de fora, però vist des de dins, no és or tot el que lluu.

Quins són aquells amb els que et portes millor?

Per exemple, em porto molt bé amb Llobeti, Telmo Trenado, Benji Verdes, Sam Vázquez… fan contingut de tot tipus de sectors: gastronomia, esports, ball, streaming… quan vas a un esdeveniment, et trobes de tot. Allà fas amistat o enemistat, una mica de tot.