La Martina Magrinyà i la Morena Minutella, estudiants de segon de Batxillerat de l’institut Bisbe Sivilla, han realitzat una investigació sobre el retrocés de les platges de Calella a causa dels diferents temporals que hi ha hagut els darrers anys, sense imaginar que acabarien sent seleccionades entre només 11 treballs d’àmbit estatal per presentar la seva proposta a la Cumbre de Detectives Climáticos, celebrada a Múrcia. Tot plegat, amb els exàmens finals i la selectivitat a tocar.

Detectius Climàtics (Climate Detectives en el seu nom original) és un projecte gestionat per l’Agència Espacial Europea (ESA) i les Oficines Europees de Recursos Educatius per l’Espai (ESEROs) d’arreu d’Europa. Consisteix en què els alumnes assumeixen el paper de detectius del clima i desenvolupen un projecte d’investigació i protecció de la Terra. Consta de tres fases: identificar un problema, investigar-lo utilitzant imatges de satèl·lit reals o les seves pròpies medicions sobre el terreny i proposar accions per marcar la diferència, compartint després els resultats.

L’estudi responia a la pregunta següent: En quina mesura ha retrocedit la platja de Calella en els últims anys? La iniciativa formava part de l’assignatura Objectius de Desenvolupament Sostenible, una matèria optativa trimestral de 2n de Batxillerat que pretén apropar els alumnes a problemàtiques vinculades amb la sostenibilitat social, econòmica i ambiental.

“El projecte havia de tractar sobre un efecte local”, explica la Martina. “A la mateixa matèria vam realitzar un experiment sobre els corrents marítims i llavors vam decidir centrar el nostre treball en l’aigua i, més concretament, en com els temporals havien afectat la costa calellenca.”

Una problemàtica que afecta tot el litoral català

La regressió de la sorra no és un fenomen exclusiu de Calella. En els darrers anys, bona part del litoral català ha patit una pèrdua progressiva de platges a conseqüència dels temporals marítims cada vegada més intensos, l’augment del nivell del mar i els efectes del canvi climàtic. En el marc de la seva recerca, les alumnes van analitzar episodis com els temporals Bernardo del 2019, Gloria del 2020, Filomena del 2021 o Harry del 2026, alguns dels quals van provocar importants pèrdues de sorra a les nostres platges.

Amb només un mes de marge, les estudiants ja havien completat bona part de la investigació amb informació extreta tant de l’Ajuntament com de Calella Comunicació, així com de dades satel·litàries per analitzar l’evolució del territori. Per fer-ho, van comparar imatges del satèl·lit Sentinel-2 posteriors a cada temporal i van digitalitzar la línia de costa amb el programa QGIS per calcular la superfície de platja perduda al llarg dels anys.

Imatge satel·litària de la platja de Calella després del pas del temporal Gloria, un dels episodis analitzats durant la investigació.

A més, el treball també incorporava una part pràctica sobre el terreny. Les alumnes van dissenyar un sistema de mesura in situ des de la balustrada del passeig fins a l’aigua, amb un total de sis transsectes i amb l’ajuda d’un distanciòmetre d’ultrasons.

Una iniciativa reconeguda a escala estatal

Després de superar el procés de selecció, la Martina i la Morena van acabar sent escollides juntament amb només deu iniciatives més de tot l’Estat. “No ens ho esperàvem”, diu la Morena. “Vam marxar cap a Múrcia per participar a la Cumbre el 16 d’abril, acompanyades de dos professors”: en David, responsable de la matèria, i la Verònica, professora d’anglès.

Un cop a Múrcia, les estudiants van haver de defensar la seva investigació davant d’un jurat en una exposició de només deu minuts, amb dos minuts addicionals per respondre preguntes. Malgrat no van aconseguir cap dels tres premis, asseguren que l’experiència va ser molt enriquidora. “Ens ho vam passar molt bé, vam aprendre molt i ens va agradar molt poder-hi anar”, afegeixen.

La Martina Magrinyà i la Morena Minutella cursen 2n de Batxillerat al Bisbe Sivilla. (Foto: CalellaCOM)

La naturalització de les platges, una possible solució

Pel que fa als resultats de l’estudi, les alumnes van detectar una pèrdua de superfície de la platja després dels temporals més intensos. Un dels casos més destacats és el del temporal Glòria, l’any 2020, després del qual la superfície analitzada va baixar fins a les 11,05 hectàrees, segons les imatges satel·litàries utilitzades a la investigació.

Tot i això, les estudiants expliquen que, malgrat els retrocessos puntuals de la línia de costa, la platja tendeix a recuperar-se progressivament amb el pas del temps. Segons remarquen, elements naturals com la Roca Grossa i la vegetació litoral de les platges de Calella contribueixen a esmorteir l’impacte dels temporals i afavorir la recuperació de la sorra.

El treball també posa el focus en la naturalització de les platges com una de les principals defenses naturals contra l’erosió. Segons expliquen les alumnes, la vegetació litoral ajuda a fixar la sorra i reduir els efectes dels temporals.

Més enllà de la part científica, la proposta també incorporava una vessant de divulgació i conscienciació ciutadana. Les estudiants van elaborar tríptics informatius destinats als hotels de la zona amb l’objectiu de sensibilitzar els turistes sobre la importància de respectar les platges, evitar trepitjar la vegetació protegida i preservar l’entorn natural de Calella. Una iniciativa que demostra com els joves estudiants de Calella també poden implicar-se activament en la realitat social i ambiental del municipi a través de la recerca.

Tríptics elaborats per les estudiants per conscienciar turistes i visitants sobre la importància de preservar les platges de Calella.