Hi ha quatre dates imprescindibles per entendre la història de la nostra ciutat. La primera és el 1327, quan Jaume II concedeix el privilegi de celebrar mercat. La segona, el 1338, amb la carta de poblament i franqueses atorgada pel vescomte Bernat II de Cabrera. La tercera, el 1527, quan la vila obté parròquia pròpia. I la quarta és el 1925, l’any que un reial decret li concedeix el títol de ciutat. És aquesta última efemèride la que centra l’exposició que el Museu Arxiu dedica al centenari del reconeixement. Una mostra que es pot visitar fins al 28 de juny i que no posa tant el focus en el decret com en les persones que el van fer possible. Perquè, tal com planteja el seu relat, quan Calella va obtenir oficialment el títol de ciutat, ja feia anys que actuava, creixia i es pensava com una ciutat.

Una transformació que feia anys que havia començat

Quan Alfons XIII va concedir el títol de ciutat, la transformació feia temps que estava en marxa. A principis del segle XX, Calella viu una etapa de canvis profunds. Arriben l’electricitat i el telèfon, es milloren les xarxes d’aigua potable i clavegueram, s’urbanitzen carrers i es construeixen equipaments que encara avui formen part del paisatge urbà. El Grup Escolar, el Mercat Municipal, la biblioteca, l’escorxador municipal, el Passeig de Mar o el Parc Dalmau simbolitzen una població que aspira a convertir-se en una ciutat moderna.

Però la Calella que es prepara per esdevenir ciutat no s’entén només a través de les obres i els equipaments. També és una ciutat obrera. Les fàbriques tèxtils marquen el ritme de la vida quotidiana, mentre que indústries com les de les pastes alimentàries o les begudes carbòniques donen feina a centenars de famílies.

Obrers de la fàbrica tèxtil Zenon Nicolau, coneguda popularment com can Sura.

Per això, l’exposició posa el focus en els calellencs dels anys vint. Industrials, comerciants, obrers, mestres, polítics i professionals que van impulsar la modernització del municipi i van contribuir a fer-lo créixer econòmicament, socialment i urbanísticament. Segons explica el comissari de la mostra, Joan Miquel Llodrà, la documentació i la premsa de l’època demostren que els mateixos calellencs ja tenien consciència de viure en una ciutat abans de rebre’n el reconeixement oficial. “Calella no vol ser ciutat, sinó que se sent ciutat“, resumeix Llodrà.

La Mancomunitat com a punt de partida

Una de les tesis principals de l’exhibició és que bona part dels projectes que van transformar Calella durant els anys vint no van néixer en aquell moment, sinó que s’havien començat a pensar anys abans.

Durant la preparació de la mostra, Llodrà va localitzar un document de 1914 en què l’alcalde Josep Pla descrivia la Calella que aspirava a ser ciutat. Hi apareixen idees com la construcció d’equipaments públics, la millora dels serveis o l’ordenació urbana, moltes de les quals acabarien materialitzant-se anys després. El comissari considera que aquest document és pràcticament el “germen” de la ciutat moderna i sosté que els responsables municipals dels anys vint “no s’inventen res“, sinó que desenvolupen projectes que ja havien estat concebuts durant la Mancomunitat. Per tant, aquesta lectura permet entendre el centenari des d’una perspectiva més àmplia: tot i que el títol de ciutat s’atorga durant la dictadura de Primo de Rivera, la mostra defensa que moltes de les transformacions que el van fer possible tenen les seves arrels en l’etapa anterior.

Jeroni Martorell, l’arquitecte de la Calella moderna

Si hi ha una figura que emergeix amb força al llarg del recorregut és la de Jeroni Martorell. L’arquitecte va participar en alguns dels projectes més emblemàtics de la ciutat, des del Grup Escolar fins al Mercat, passant per l’escorxador municipal o les actuacions al Passeig de Mar. La seva obra està estretament vinculada a aquella voluntat de construir una ciutat més moderna, ordenada i preparada per al futur.

Tot i així, Llodrà considera que Martorell encara no és, avui dia, una figura prou reivindicada a Calella. De fet, defensa que la nostra ciutat hauria de donar més visibilitat al seu llegat i recuperar espais vinculats a la seva obra perquè les noves generacions puguin conèixer la seva aportació a la modernització del país.

Retrat de Jeroni Martorell, arquitecte espanyol responsable de molts projectes de la Calella dels anys 20 i 30.

Sis mesos de recerca per reconstruir una època

L’exposició és el resultat d’uns sis mesos de treball. La principal font de documentació ha estat l’Arxiu Històric Municipal, amb actes de l’Ajuntament, expedients d’obres, instàncies, projectes i altra documentació administrativa que permet reconstruir la vida quotidiana de la Calella de fa cent anys.

Entre les peces que més aprecia el comissari hi ha les claus de l’antiga biblioteca, un edifici estretament vinculat a Jeroni Martorell, i una singular paleta de plata utilitzada en la col·locació d’una primera pedra. Més enllà del seu valor patrimonial, totes dues simbolitzen aquella etapa d’expansió i confiança en el futur que va marcar la ciutat durant les primeres dècades del segle XX.

Les claus de l’antiga biblioteca Costa i Fornaguera.

Cent anys després, la commemoració permet recordar que el títol de ciutat no va ser només una decisió administrativa, sinó el reconeixement a una transformació que feia temps que estava en marxa i a una generació de calellencs que, molt abans del decret de 1925, ja havia començat a pensar i construir la ciutat del futur.

La paleta de la primera pedra del grup escolar de Calella, de l’any 1921.