El dipòsit ha acumulat aproximadament 1,5 milions de litres d’aigua, evitant que s’escampessin pels carrers de la ciutat
El dipòsit pluvial del Parc Dalmau arriba al 75% de la seva capacitat pel temporal
El dipòsit és la infraestructura hidràulica més important de Calella. (Foto: Aj. Calella)
El temporal històric ha posat a prova el dipòsit pluvial del Parc Dalmau. Era el primer episodi de pluges important des de la seva construcció i ha arribat al 75% de la seva capacitat, treballant a ple rendiment.
La infraestructura hidràulica ha arribat a acumular uns 1,5 milions de litres d’aigua, que de no existir s’haguessin estès pels carrers de Calella agreujant la situació. De fet, alguns carrers ja s’han convertit en autèntics rius durant la nit i matinada, ja que la quantitat d’aigua que ha caigut en molt poc temps feia impossible que els embornals i desaigües la poguessin engolir, i la majoria quedaven embossats per les restes vegetals que arrossegaven creant grans bosses d’aigua. Algun veí s’ha arriscat per destapar embornals després que l’aigua inundés completament plantes soterrànies i afectés baixos.
La capacitat total del dipòsit és de gairebé dos milions de litres d’aigua. S’ha construït recentment gràcies a la subvenció dels fons Next Generation que va rebre l’Ajuntament, sent l’actuació amb més pressupost, superant 1,2 milions d’euros d’inversió. Té dos punts de captació al Parc Dalmau: un al costat de la Font dels Lleons i un altre a l’altura de l’antic safareig, a prop dels gronxadors de sobre del Pati de l’Ós.
L’aigua emmagatzemada es pot alliberar o utilitzar per a tasques com el reg de zones verdes o la neteja viària i, en un futur, es pot incorporar un sistema de tractament de l’aigua. S’ha concebut com un element per ajudar en períodes de sequera, que alhora ajuda en episodis de pluges intenses com l’actual i que redueix l’acumulació d’aigua i d’arrossegament de sorra als carrers Miquel Cuní, Sant Joan i Raval.
Registres d’aigua excepcionals
En aquest episodi s’han registrat a Calella entre 175 i 185 litres per metre quadrat, en funció de la ubicació de les estacions meteorològiques. Altres municipis maresmencs han estat molt més afectats: a Vilassar de Mar ha arribat a l’esfereïdora xifra de 288 l/m2, a Mataró als 244 l/m2, a Malgrat 199 l/m2. A Pineda de Mar, on continua la cerca d’una persona desapareguda, s’han superat els 250 l/m2.
Aquests registres històrics se sumen a l’origen excepcional d’aquest episodi, ja que no l’ha provocat cap DANA ni cap borrasca, com va ser el cas del Glòria. Ha estat a causa de tempestes organitzades en estructures anomenades sistemes convectius de mesoscala, amb vent de l’est molt carregat d’humitat del Mediterrani que ha bombejat l’anticicló i que s’ha vist afectat pel grau d’escalfament de la temperatura de l’aigua del mar. Tot i que es temia que es pogués formar un minihuracà mediterrani, finalment no s’ha arribat a produir.