Aniversaris

…Conec una “persona”… Aquest és el començament que molta gent utilitza per explicar-nos una història reservant-se la identitat del o la protagonista… Una “persona”, i ja està… Doncs jo conec algunes “persones” que no celebren el seu aniversari… N’hi ha que els costa desprendre’s d’algun objecte o vestimenta que els recorda la joventut i que fins i tot pot desentonar utilitzar-la a l’època actual… Els anys dels “Flower Power” continuen vigents per algunes d’aquestes persones… La síndrome de “Peter Pan” passeja al seu voltant i no se’n vol anar… A tots ens costa arraconar els records i les històries viscudes…  És com voler allargar el moment de deixar la “pipa” (xumet), el peluix o el “llençolet”, aquell tros de drap que estava prohibit rentar, i que refregat pel nas calmava el plor o feia dormir flairant les aromes dels bons records…

Sovint ens espanta i ens fa por fer-nos grans, VELLS… Allò d’un any més i un any menys, pot ésser una sentència condemnatòria… La majoria però ho celebrem amb il·lusió i amb ganes de fer-ho saber als amics, coneguts i a la gent de tracte diari… Avui en faig (els que siguin) comenten… Conec també altres “persones” que arribar als 60 els va fer fins i tot il·lusió… Però l’entrada als 70 ha estat fatal… N’hi ha que s’han plantat a una edat “multimèdia”…

Res, home, res!… Feliços siguin els 60, els 70… i tots els que puguem anar sumant… Pensem que els anys són una fita que malauradament molts amics no han pogut assolir… Celebrem els anys!… Felicitats a tots els “Àries primaverals” que aquest mes de març estigueu d’aniversari…