• CALELLA COMUNICACIÓ ha fet una incursió de 72 hores a l’interior de La Bruna, de fet una part del text d’aquesta notícia ha estat redactada des de dins de l’edifici. Aquesta és la primera d’una sèrie de notícies sobre el que ha donat de si aquesta investigació.

L’edifici ocupat del carrer DIputació número 30 manté una quarentena de persones amb perfils molt diferents. Totes tenen un problema en comú: no tenen un lloc on viure, però la casuística és molt diferent..

L’edifici està dividit en 4 plantes amb un passadís central i hi ha portes a dreta i esquerra. Cada planta conté almenys 6 habitacions, són una trentena d’espais privats en tot l’edifici. Per pujar a les plantes superiors de l’edifici cal anar per una escala lateral en la que un somier s’utilitza com a barana.

L’accés a l’edifici és pel número 30 del carrer Diputació on hi ha una porta de ferro que dona a un pati interior. Aquest pati té un arbre al centre. L’espai, d’ús comú, és utitilitzat pels inquilins per passar-hi les hores. Hi ha un parell de taules de pedra al lateral. L’edifici queda una mica retirat i hi ha un annex entrant a la part esquerra del pati amb un terrat a la part superior que alguns inquilins utilitzen per observar qui entra i qui surt per la porta principal. També tenen visió directa al carrer Diputació.

Passant pels passadissos interiors de l’edifici -un per planta- hi donen les portes de les estances particulars. L’edifici operava com a hostal i continua tenint la mateixa estructura interior. La majoria de portes tenen un ganxo per col·locar-hi un candau i en algunes hi ha els noms de les persones que hi resideixen. Algunes habitacions estan buides o aparentment buides i amb les portes obertes.

Darrera de cada porta hi ha una habitació d’uns 16 a 20 metres quadrats amb una finestra o balcó que dona a l’exterior, també hi ha un lavabo que conté un plat de dutxa amb una pica i un vàter. Les habitacions dels més afortunats tenen un armari i un llit, d’altres només tenen un llit. Fins i tot n’hi ha algunes sense mobiliari.

Interior d’una de les habitacions

Les estances tenen llum, de fet pel passadís central hi passen, recolzats de mala manera en algunes vigues, els cables elèctrics que porten electricitat fins les habitacions. Els passadissos tenen una bombeta per poder-s’hi veure de nit, ja que de dia entra llum des d’una obertura a l’exterior. A les habitacions tenen un endoll on hi connecten una cuina elèctrica portàtil que van compartint entre els inquilins. Amb això fan el menjar i escalfen l’aigua per dutxar-se.

El quadre elèctric de l’edifici, situat a la planta baixa, no té comptador, els cables volant alerten que les úniques proteccions que hi ha són dos magnetotèrmics.

La instal·lació elèctrica és deficient

Els lavabos no tenen aigua, de fet, les canonades de l’edifici estan totes arrencades. Les dutxes i les piques no tenen manetes ni aixetes. L’aigua la van a buscar amb garrafes a la font que està situada a la Plaça Sant Elm, situada al final de la Riera Capaspre, on s’inicia el carrer Jovara i el carrer Anselm Clavé. Transporten les garrafes amb dos carretons de supermercat que guarden a la part del darrera de l’edifici. Reaprofiten aigua, és a dir, quan es dutxen amb aigua que prèviament han escalfat la tornen a recollir i la posen a la cisterna del lavabo. L’aigua amb la que es renten les mans o les dents també acaba a l’interior de la cisterna. Així, quan van al vàter poden tirar només una vegada la cadena. D’altres aprofiten que surten de l’edifici per anar als lavabos públics de la platja.

La majoria dels residents provenen del Marroc i d’Argèlia, també hi ha espanyols i calellencs.

La planta baixa està dividida en dues parts. Per un costat, una habitació més diàfana ocupada per un parell d’inquilins, protegida i enreixada. Era l’entrada principal de l’edifici. Anteriorment, quan funcionava com a centre social okupat, aquest espai s’utilitzava com a sala de reunions. Per altra banda, al lateral de la planta baixa hi ha un espai que podria haver estat el menjador de l’hostal que era utilitzat com a estança per dormir fins l’incendi del cap de setmana.

L’incendi

La nit de dissabte a diumenge passat es va produir un incendi en un annex de la planta baixa. Aquest espai també està dividit en dues parts: per un costat una habitació amb matalassos i roba on dormien els inquilins i una zona annexa que servia com a sala d’estar i al mateix temps també de cuina amb un braser al terra. L’espai de la planta baixa era utilitzat per les persones nouvingudes abans de tenir una habitació definitiva.

L’incendi va afectar dues sales del baix annex

Les causes oficials de l’incendi no s’han investigat, però els mateixos residents expliquen que el braser mal apagat va fer saltar una guspira. Els inquilins van avisar als bombers al veure que amb la seva pròpia aigua no podien apagar el foc. De fet, a l’espai encara hi ha les restes dels pots i menjar a mig fer, a més de la cendra i matalassos cremats.

D’altres habitacions tenen bombones de butà que els inquilins asseguren que no utilitzen i que voldrien treure de l’edifici. Precisament, fa dues nits, joves externs a l’hostal ocupat van entrar-hi per provocar un incendi ajudant-se del gas que sortia de les bombones de butà. Per sort, van aturar-ho a temps. Aquesta passada nit també ho han intentat, per aquest motiu han hagut de tornar a venir els bombers.

Un inquilí de l’edifici assegura que ha trucat a l’Ajuntament per demanar ajuda per retirar alguns mobles al·legant que podrien ser un problema de salubritat i seguretat seriós pel fet que son objectes fàcilment combustibles, però des del consistori no ha obtingut una resposta favorable.

Els robatoris

Els que han patit robatoris i furts a la ciutat asseguren que són joves inquilins de La Bruna al veure’ls córrer en direcció al carrer Diputació. Els mateixos residents de l’edifici, però, asseguren que venen joves d’altres pobles com Canet de Mar, Barcelona i Terrassa que delinqueixen i que s’amaguen de la policia a l’interior de les habitacions de La Bruna sabent que els cossos policials no hi entraran. Allà també hi emmagatzemen els objectes robats. Després, per no sortir per la porta del carrer Diputació, acaben saltant la tanca que dona a una sortida del pàrquing del carrer Turisme.

Un somier s’utilitza com a barana a les escales per accedir a les habitacions

Els residents que hi passen la nit asseguren que s’han trobat objectes robats en aquestes habitacions. Per aquest motiu, les volen buidar i així no hi podran amagar el seu botí.

Tensa tranquil·litat de dia, aldarulls de nit

Els més joves de l’edifici tenen els horaris girats -no tots-. Dormen de dia i estan desperts de nit. Quan els preguntes quines edats tenen, asseguren ser majors d’edat malgrat que en alguns casos aparenten tenir entre 16 i 18 anys. Alguns prenen un medicament que es ven amb recepta per les persones amb TDAH (Trastorns de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat) i per les persones que pateixen fatiga crònica o depressió. Ells no el necessiten, sinó que el prenen com a droga. El Rubifen és un farmac que en persones sanes pot provocar episodis psicòtics, trastorns de conducta que poden derivar en desafiaments a altres persones i trastorn bipolar.

El Rubifen es prescriu amb recepta mèdica, un psicoestimulant similar a las anfetamines. Potencien els efectes d’aquests episodis psicòtics esnifant cola amb bosses i prenent alcohol.

Així s’explica la conducta nocturna d’una part del residents de l’edifici. Són uns deu joves, alguns d’ells amb una ordre judicial de detenció, però la policia no entra a l’edifici per endur-se’ls.

Tot comença cap a les quatre de la tarda, quan es desperten. L’addicció a aquestes substàncies fa que en necessitin prendre més. El màxim efecte és a partir de les deu de la nit i de matinada i amb això comencen els aldarulls. El soroll fa que els veïns del voltant de l’edifici no puguin dormir. Després, cap a les cinc del matí, la situació es calma i es queden dormint a les seves habitacions. Així fins a repetir-ho tot una altre vegada al dia següent.

Durant els últims dies, ja de matinada venen els joves externs a l’edifici a buscar els objectes que han robat durant el dia. Aquests no són ben rebuts pels inquilins que hi viuen, especialment pels que queden desperts. Des de dins, utilitzen la seva posició dominant amb la terrassa del damunt de la planta baixa incendiada per tirar pedres, vidres, ampolles i tot allò que tenen a la seva disposició. 

Des de fora, retornen el que han rebut amb l’objectiu de reduir-los i accedir a les habitacions per endur-se el seu botí. A més, les últimes nits han intentat provocar incendis a l’interior de l’edifici.

Els Bombers han anat dues vegades en tres nits