Marcial Lafuente Estefania… responsable!

Si a la meva joventut vaig començar a llegir, puc dir que el “responsable” va ser Marcial Lafuente Estefanía… Recordo unes novel·letes atrotinades (que deurien haver passat per moltes mans) i que em deixava un dels veïns del meu carrer (Costa Fornaguera), amb històries del “Far West” americà on l’argument era quasi bé sempre el mateix: un poble situat arran de la frontera dominat pel capitalista de torn, que tenia llogats una trepa de pistolers que les feien passar “canutes” als seus pobres habitants (una història ben actual per cert)… El Bank, el “Saloon”, ramats de vaques, una noia (sempre molt bonica) i el “bo”, un “cowboy” ben plantat, que amb el seu revòlver ho solucionava tot per després marxar cavalcant cap al sol ponent…

D’aquí vaig anar remuntant l’adolescència amb Mika Waltari, Jules Verne, “Moby Dick”, “L’illa del tresor”, també Edgar Allan Poe… Ja de més gran Steinbeck, Fortsyth (qui no ha llegit Chacal), Asimov, Brown, Navarro, Posteguillo… També Lorca entre d’altres… Tot plegat una gran barreja perquè m’agrada que m’expliquin històries… He de confessar però que el meu llibre de capçalera, la meva bíblia, com aquell qui diu, és, des de fa molts i molts anys, les obres del poeta i pensador hindú Rabindranath Tagore… Un llibre ple d’anotacions, amb apunts a llapis, subratllats amb marcador groc i papers enganxats, un llibre treballat i per treballar… “aquell qui fa de les seves armes els seus déus, quan elles guanyaran, serà vençut”… Un pensament que haurien de fer seu molts alts dirigents que els agrada jugar a guerres… Llegir aquesta persona aporta un relaxament total i una font d’inspiració alhora… Recomanat sense cap mena de dubte… Des de Lafuente Estefania fins Tagore un salt impressionant… Tota una vida, vaja…

Colo, 23-juliol-2019