Gent popular a la “mili”

Divendres passat, amb uns familiars, vàrem visitar un celler a prop de Sant Climent Sescebes. Aquesta proximitat em va despertar la memòria dels mesos d’instrucció, (setembre / novembre 1967) viscuts al CIR n.9… Deixant a part el fet d’estar-hi per obligació, va ser una època que puc considerar de vida sana a l’aire lliure, amb fred, vent (tramuntana que moltes vegades no ens deixava sortir dels barracons), exercici físic i ordres (moltes)… Dutxes comunitàries, comunes d’aquelles de cagar ajupit, vigilant que no et donessin una empenta i et robessin la gorra… Compartint penes i alegries amb altres nois que no havies vist mai però que la vida en comú t’hi feia confiar convertint-los en amics, i que a molts d’ells en acabar aquesta etapa de la vida, segurament, ja no tornaries a veure més…

Tothom que ha fet la “mili” segur que ha compartit alguna temporada amb gent coneguda o popular… Que jo m’he trobat amb en Reixach… Jo amb un de la Trinca… Jo amb el fill del Comte de Godó… A mi em va tocar compartir un dels despatxos del Govern Militar amb un Tinent Coronel, dos Comandants, un Capità, un Brigada i dos soldats més… Doncs un dels altres dos soldats era músic i membre d’aquell conjunt de moda “Los Catinos” (els de la meva generació els recordareu dels “guateques”), doncs aquell company cada dos per tres demanava, i li concedien, permís per anar a fer “bolos” per tota la península… La seva feina, és clar, ens tocava fer-la als altres dos soldats del “negociado”… Això és el que passa si coincideixes a la “mili” amb alguna persona coneguda o popular, et toca fer la seva feina… És la penyora per poder-ho explicar més endavant…

Colo, 28-Octubre-2019