No siguis gos!

Quina expressió, no? Sí què és veritat que no és un animal que estigui actiu les 24 hores. Però no crec que ho estigui menys que certes persones que coneixem que es passen la tarda ajagudes mirant la tele, o arreglant el món a la barra d’un bar, o dictant lleis i decrets, o dient a la resta com han de fer les coses.

Crec que fan i han fet tanta feina durant la nostra història, que és un descans d’aquell merescut. Un descans que mira d’eixugar una fatiga acumulada. I penso, què poc recompensada.

Qui et ve a rebre a casa quan arribes de la feina? O simplement de llençar la brossa. Qui acompanya aquells avis i àvies a fer voltes pel carrer Església i pel Passeig? Tu…? No ho crec. Amb qui utilitzaràs aquella creativitat per posar noms? Amb els teus fills? Qui et recorda que no has desat bé les sabatilles i te les mossega per què n’aprenguis? (Això és conya). I només he posat uns petits exemples del que realment fan.

A més de ser animals de companyia, que per fer-te companyia a tu, mira que s’ha de tenir paciència… Hi ha gossos pigall per les persones invidents, gossos d’escolta per les persones amb deficiència auditiva, gossos d’assistència, gossos de teràpia, gossos de rescat, gossos pastor, gossos bovers, gossos llebrers, gossos cobradors, gossos d’aigua, gossos de caça, gossos de treball, gossos trineu, gossos de guàrdia, i fins i tot, i malauradament i per culpa de l’ésser humà, hi ha gossos de guerra.

De ben segur que sense gossos, seríem pitjor del que som.

Com he dit abans, fan molta feina i n’han fet molta més. Ens han ajudat al llarg de la història en els processos migratoris i ens han defensat contra atacs d’altres animals. Però sobretot, ens han donat lliçons. Com en Barry, que té un monument a la localitat francesa d’Asnière, després de salvar 40 vides a 2.500 metres d’altura. O en Hachiko, a Shibuya (Tòkio), que va esperar durant 10 anys al seu amo a l’entrada de l’estació de trens (si no heu vist la peli, us la recomano molt). Igual que va fer en Canelo a Càdis, esperant a la porta d’un hospital. O la Laika, la 3a gossa en ser enviada a l’espai, sabent que no tornaria (abans hi havia anat l’Albina i la Tsyganka. I després 12 més). O en Balto, que té una estàtua al centre de Nova York. Subestimat i maltractat al néixer, aclamat després de salvar a un munt de vides de nens i nenes, abandonat i reconegut finalment. En aquest ordre. I molts més com en Rex i en Buli, la Kiowa, en Chas, en Pistó, etc. Segur que coneixes la teva pròpia història o un gos n’és l’heroi i el protagonista.

I el cinema i la televisió? També seria pitjor del que és segur sense l’Snoopy, l’Idèfix, l’Scooby Doo, en Milú, en Rin Tin Tin, en D’Artacan i els 3 gossos mosqueters, en Rex, la Lassie, els 101 Dàlmates, la Dama i el Rodamón, en Beethoven, en Pluto i en Goofy, o en Marley.

Fa entre 9.000 i 14.000 anys que convivim amb ells, que compartim la vida. Ara per fi, s’ha canviat la llei espanyola i dota al nostre millor amic de sensibilitat i castiga a aquelles persones que no ho entenen. Ara per fi, tenim 19 platges de gossos a Catalunya, tot i que Calella, no n’és una. I ara per fi, tenim a tocar una Consulta Popular per revertir una miqueta aquesta situació injusta.

El 3 d’abril, no siguis gos i ves a votar. VOTA SÍ!