Amistats generacionals

Fa uns dies, compartia una d’aquelles xerrades improvisades que solem tenir els que ja hem arribat a una certa edat, discutint i intentant millorar el món que ens envolta… De cop, em va venir a la memòria que, amb els anys, tots anem canviant d’amics… Els primers els trobàvem al veïnat, al carrer i a l’escola… És possible que els mateixos o una bona part, continuessin a l’adolescència, on també hi descobrim els primers neguits d’enamorament… A les entitats o agrupacions en trobem d’altres per compartir aficions… De casats ampliem també les coneixences i amistats més familiars… A la feina hi trobem altres companys/es i és una amistat diferent… Aquests canvien o perduren si canviem o continuem treballant al mateix lloc… De jubilats, els primers anys, si som més o menys sociables, arriben els viatges i les associacions d’àmbit solidari, social i cultural… Els centres cívics i clubs d’esplai de ”la tercera edat”, són un retorn a l’adolescència amb les competicions, obres de teatre, festes, caminades, balls… I acabem tornant a retrobar-nos amb molts dels companys d’escola, tots ja més grans amb vides viscudes de molt diferent manera, però amb ganes de recordar, de discutir, de criticar, de millorar el món i la vida, de fer la punyeta i fer bromes com “nanus” de “primer grau”…

Val la pena repassar totes aquestes etapes per descobrir la gran quantitat de companys/es i amics/amigues que hem conegut… Els amics de veritat, però, els de tota la vida, sempre els tenim al costat i els que ja ens han deixat, també els recordarem sempre fins a retrobar-nos…

Colo, dilluns 08-febrer-2021