Les tovalloletes humides són dels residus que més recursos comporta eliminar
Eliminar les tovalloletes del clavegueram costa 6 euros per català a l’any
A les rieres de la platja de Calella sovint es veuen tovalloletes que han estat arrossegades per la claveguera, sobretot després de ploure.
Les rieres de les platges sovint tenen tovalloletes arrossegades pel clavegueram
Les tovalloletes humides són productes molt utilitzats, es calcula que a Catalunya se’n fan servir 900 milions cada any. Això implica una despesa important: gestionar aquests residus suposa un sobrecost d’uns 45 milions d’euros, el que es tradueix en 6 euros per habitant cada any, segons ha explicat el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, a betevé. La xifra puja fins als 200 milions d’euros en el cas d’Espanya.
Des de l’any 2010 no ha parat d’augmentar la quantitat de residus de les tovalloletes i ha estat especialment problemàtic des dels últims cinc anys. De fet, és el residu que més recursos humans i econòmics comporta a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Aquest problema és ben visible a Calella, especialment a la platja: a les rieres sovint s’hi acumulen les tovalloletes, especialment després dels temporals. Un exemple és la riera que baixa del carrer Francesc Bartrina, on els veïns han notat que la zona fa pudor i té problemes amb el clavegueram. El motiu és que quan plou, l’aigua pluvial es barreja amb les aigües residuals de la claveguera i fa que les tovalloletes que les persones llencen al vàter arribin fins a la platja i es quedin a la sorra, provocant una imatge de deixadesa de la platja.
A diferència del paper, la cel·lulosa no es dissol a l’aigua, pel que si es llença pel vàter provoca embussaments a les canonades i, en general, al clavegueram. A més, quan arriben al mar les tovalloletes malmeten la fauna i la flora marítima. És per això que cal llençar-les a les escombraries, concretament al rebuig, ja que no es pot reciclar ni aprofitar de cap altra manera. El més recomanable és comprar les tovalloletes biodegradables, perquè són menys contaminants, però també és necessari llençar-les al rebuig.
