Solidaritat nadalenca
El “Black Friday” i l’encesa de les llums han donat el tret de sortida a la campanya de Nadal d’enguany. Anar aviat i ser previsor en aquestes dates sempre va bé, i, de passada, es fa el preavís perquè el poble es vagi convertint en un formiguer. Una bona nova pel petit comerç que encara aguanta, encara millor per les franquícies i grans cadenes de supermercats que proliferen i un neguit pels conductors d’Amazon que tenen més pressa que el nostrat (i temut) minibús de “Sagalés”.
Un any més, demostrarem l’amor i efecte que sentim vers als altres a pas de targeta, i a la vegada, saciarem aquesta ànsia consumista que ens endossen tot l’any, per terra, mar i aire. Però de segur, que en aquestes dates, i entremig d’aquest idil·li, per convicció o “perquè toca”, tindrem un moment per pensar en “aquells” altres. En els que tenen menys i pateixen situacions precàries.
I aquí el sistema també ens ho posa ben fàcil. Ens dona un munt de possibilitats per treure’ns l’espineta de sobre, i poder portar a passejar, i lluir, aquella ànima caritativa que la majoria portem dins: podrem fer-nos socis de diferents ONG a preus mòdics, comprar arròs, galetes “Maria” o oli de gira-sol (luxes no cal) al “Gran Recapte” i participar, càmera en mà i que se’ns vegi, per recollir fons per la Marató de TV3.
Durant l’any, però, com si la pobresa fos fruit de l’atzar, continuarem alimentant els rics de sempre. Aquells que posen els seus interessos empresarials i lucratius per damunt de tot. Tanmateix, l’autèntica solidaritat, la que vertebra la societat i fa que totes i tots tinguem unes vides materialment dignes, s’esfumarà entremig dels seus discursos; i veurem, potser amb resignació, com les grans empreses gairebé no paguen impostos, com continuen desmantellant i privatitzant els nostres serveis públics (com la sanitat i l’educació) o com posen fre a la Renda Bàsica Universal.
I la roda continuarà girant impassiblement a la segona ciutat més pobra del Maresme. A cop de titular, la premsa ens explicarà les tones d’aliments i milers d’euros que com a societat hem estat capaços de recopilar, i aquesta “gesta caritativa” (val més això que res i moltes gràcies), ens farà passar les festes amb la tranquil·litat de consciència necessària per omplir bé l’estómac.
Però, la solidaritat de debò, la que és garantia de drets i és estructural, serem capaces d’articular-la? Serem realment solidaris o continuarem maquillant aquest sistema que cada vegada exclou a més persones?
“Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.”
J. Salvat Papasseit
