Tomàs Sivilla i Gener: el calellenc jurista i fiscal eclesiàstic que va acabar sent Bisbe de Girona
Una de les figures eclesiàstiques més importants del segle XIX i inicis del XX és fill de Calella: Tomàs Sivilla i Gener. Nascut un 18 d’octubre de 1817, la seva vida va girar entorn a l’estudi i dedicació a la fe i a la justícia.
Sivilla va exercir un paper fonamental en la consolidació de la legislació eclesiàstica i va escalar posicions fins a ocupar el càrrec de Bisbe de Girona, una posició de lideratge en l’Església que li permetia guiar i governar la comunitat religiosa de la diòcesi, amb autoritat sobre les parròquies i altres institucions religioses de la zona.
La trajectòria de Tomàs Sivilla i Gener fa que avui el tinguem reconegut a Calella amb un carrer i un institut amb el seu nom, a més d’haver estat una de les figures que va col·laborar en les reformes i millores de la parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau.
El carrer del Bisbe Sivilla té una placa del Grup Pa, Vi i Moltó on s’homenatja al bisbe de Girona. (Foto: CalellaCOM)
Una brillant carrera acadèmica vinculada a la justícia
Sivilla era un home cordial, afable i que es relacionava amb tothom, segons s’indica en el llibre “Personatges calellencs”, del Grup Pa, Vi i Moltó. Tenia molta sensibilitat cap a la justícia i la gent necessitada, i la seva personalitat el va conduir a estudiar dret a la Universitat de Barcelona i també Filosofia i Teologia als seminaris de Girona i Barcelona.
Des de 1847 fins al 1851 va ensenyar dret canònic a la mateixa Universitat de Barcelona, on explicava als alumnes el conjunt de normes i lleis que regeixen l’estructura i el funcionament de l’Església catòlica.
Cap el 1850 va ser nomenat Fiscal del Tribunal Eclesiàstic de Barcelona, càrrec que va ocupar durant dos anys. També va ser rector del Seminari de Barcelona durant vuit anys i el 1859 va aconseguir ser canonge doctoral en la Catedral de Barcelona després d’aprovar una oposició.
Tomàs Sivilla i Gener va ser membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on va escriure El primado de Tarragona (1858) i Apuntes sobre el Hospital de la Santa Cruz de Barcelona (1880). A més, va escriure un informe en defensa de la jurisdicció eclesiàstica.
El seu paper com a Bisbe de Girona
A l’edat de 60 anys, el maig de 1878, Tomàs Sivilla va ser nomenat Bisbe de Girona, gràcies a la proposta de l’arquebisbe de Tarragona, Constantí Benet. Sivilla es va distingir per la seva postura moderada i tolerant, i va evitar les actituds intransigents.
Malgrat això, no va estar exempt de polèmiques. El 1902, Sivilla no va defensar la llengua catalana quan des de Madrid es va imposar l’ensenyament del catecisme en castellà. També va ser molt crític amb el diari “La Solución”, una publicació quinzenal espiritista fundada a Girona a finals de 1882 per Víctor Ozcáriz y Lasaga, Francisco Loperena i Emili Turbau, entre d’altres. En concret, segons s’explica en el portal web Pedres de Girona, Sivilla la considerava una obra de Satanàs que afavoria el protestantisme i que era “immoral i depressiva de la dignitat de l’home”.
Tomàs Sivilla va firmar un edicte pastoral on criticava el diari i que va ser llegida a totes les parròquies del bisbat (Foto: PedresdeGirona)
Obres de caritat
D’altra banda, Tomàs Sivilla i Gener va pagar l’Altar major de la parròquia de Calella l’any 1896, parròquia que es va cremar a l’any 1936 per un grup de milicians. De fet, com a dada curiosa, el carrer del Bisbe Sivilla uneix la plaça de l’Ajuntament i la mateixa església.
Durant la Guerra Civil Espanyola la Pàrroquia de Calella va ser cremada i el quadre de Tomàs Sivilla i Gener de Residència Sacerdotal Bisbe Sivilla a Girona conserva un tret en el front del bisbe. (Fotos: Litussantdalmai i PedresdeGirona)
Finalment, el bisbe va morir el 8 de gener de 1906. A més, els seus béns es van donar als pobres i per a la construcció d’un asil on poguessin allotjar-se els més necessitats.
El seu llegat a l’Institut Bisbe Sivilla
El nom de Tomàs Sivilla no només ens ve al cap pel carrer amb el seu nom, sinó també per l’Institut Bisbe Sivilla. Des del 1954 i fins al 1971, Calella tenia l’Institut Laboral Obispo Sivilla, però aquest centre no estava al carrer del Valldebanador, sinó al carrer Sant Jaume. Originalment, l’Instituto Laboral s’anava a anomenar “La Maresma”, però en l’acta del ple de l’Ajuntament de Calella del 18 d’octubre de 1954, es va acordar que s’anomenaria “Obispo Sivilla”; ja que, com explica la mateixa acta, era habitual posar noms de personatges il·lustres del municipi i es va triar a Tomàs Sivilla.
Acte ple municipal del 18 d’octubre de 1954 (Foto: Arxiu Municipal de Calella)
La creació de l’institut que tots coneixem va ser possible gràcies a la figura de Teodoro Galicia, que en aquella època era l’alcalde accidental, ja que l’alcalde Josep Gurí Vila no es trobava disponible per una malaltia. Galicia va anar a Madrid amb el director de l’Institut, el catedràtic Joaquin Gelabertó, per sol·licitar que el centre del carrer Sant Jaume encara fos independent i no una “Secció Delegada”, és a dir, un centre sense autonomia pròpia. A més, van demanar el permís per fer el nou institut i el govern li va concedir el permís, amb la condició que l’Ajuntament cedís els terrenys i assumís els costos de les obres.