• El debat sobre l’adhesió de Calella al Pacte pel Padró deriva en una disputa política per les ocupacions i el creixement de la ciutat

• El PSC de Calella s’ha abstingut tot i que és un dels signants a nivell de Catalunya

L’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) situada a l’interior de l’edifici de l’Ajuntament Vell és el lloc on s’han de dirigir totes les persones que es volen empadronar a la ciutat.

El Pacte pel Padró de Catalunya es va signar al Parlament fa un mes amb el suport del PSC, ERC, els Comuns, la CUP i més de 200 entitats per tal de fomentar l’accés universal al padró. L’objectiu és que tots els veïns hi puguin accedir, “sense cap tipus de discriminació”. Això, però, ha estat el principal motiu de debat a Calella, dividint els partits d’esquerres i de dretes per l’empadronament de persones que visquin en immobles ocupats, que ha fet que l’adhesió de la ciutat al pacte proposada pels Comuns i la CUP no prosperés. 

Els dos partits que tenien la clau per decantar la balança eren el PSC i Estimem Calella. La postura més complicada la tenia el PSC, que ha optat per no enfadar als seus socis de govern, Junts, i ha votat diferent al seu mateix partit a nivell de Catalunya. Mentre els socialistes catalans s’hi ha adherit, a Calella han decidit abstenir-se, al·legant que “entenem que s’està demanant que es faci una modificació de la llei del padró i l’Ajuntament no és qui té la competència, és al Parlament on s’ha de debatre”, segons la seva cap de llista, Cindy Rando.

Per la seva banda Estimem Calella ha votat en contra de l’adhesió al Pacte pel Padró. En el debut de Cristian Ceballos com a regidor, ha justificat que “ens preocupa que es plantegi una adhesió política a un pacte que en alguns punts suggereix que l’Ajuntament hauria d’empadronar de manera indiscriminada i fins i tot en situacions irregulars com ocupacions d’habitatges sense títol legal”, titllant de “discurs simplificador” la vinculació del padró amb l’accés a drets com la sanitat o l’educació.

Enganxada per l’empadronament d’ocupes

La llei obliga a totes les persones que viuen en un municipi a empadronar-s’hi i als ajuntaments a realitzar el tràmit. No distingeix entre les persones que tenen un pis en propietat o llogat i les que l’ocupen. Aquest és el punt més polèmic, en el qual Junts i el PP s’han mostrat rotundament en contra. “Ens oposem fermament a l’empadronament dels ocupes il·legals”, ha declarat la popular Celine Coronil, mentre l’alcalde, Marc Buch, ha qüestionat si “hem d’empadronar i blanquejar els ocupes? La meva resposta és no. Hem d’empadronar a algú en un banc, en una cova o fins i tot en un contenidor? Si apliquem el sentit comú, això no és normal”. També ha retret que “la moció i el pacte només parlen de drets, però mai de deures”. 

El discurs de Buch no ha agradat a Sebastià Tejada, líder de Calella en Comú Podem i un dels partits que presentaven la moció que ha exposat que “demanar un títol habilitant no és legal” i que “l’Ajuntament ha de rectificar i ha de complir la llei”. “Aquest és un ajuntament que gasta més en publicitat que en atenció social”, ha etzibat Tejada, denunciant que els serveis socials estan “infradotats” i no “col·lapsats” per un creixement desordenat com afirmava l’alcalde. De fet, el creixement de Calella en nombre d’habitants i d’habitatges ha estat un altre punt de disputa.

El regidor de la CUP, Albert Comas, ha retret que “no adherir-se al pacte de l’empadronament fa que es comparteixi el marc mental de l’extrema dreta que fa que hi hagi ciutadans de primera i de segona”, mentre ERC ha lamentat que “no és legítim instrumentalitzar el padró com a eina per combatre un problema de fons que és la gran crisi de l’habitatge”.

La moció per l’adhesió de Calella al Pacte pel Padró no ha prosperat pels vots en contra de Junts, Estimem i el PP i l’abstenció del PSC.