Fem Calella millor…
Des de que l’actual equip de govern de la ciutat va prendre possessió de les seves responsabilitats, hem pogut observar -almenys personalment així ho veig-, que s’han incrementat les festes, els esdeveniments lúdics i actes vinculats amb la cultura, la gastronomia, les tradicions i tot allò que ens fa gaudir d’estones i moments de joia i felicitat, sense preocupacions per la feina, l’atur, la dificultat de trobar habitatge, per si podem arribar fins a final de mes sense penes…, és a dir, s’ha incrementat la vida social que ens agrada i ens allibera de la realitat del dia a dia, sobretot per les persones vulnerables i amb dificultats. No ho criticaré. Em sembla bé que des del govern de la ciutat, conjuntament amb les entitats culturals, lúdiques i associatives, es celebrin actes festius. L’àlbum de fotos amb què ens inunden les xarxes socials els membres de l’equip de govern així ho testimonien i ho acrediten. Repeteixo per si no ha quedat clar: està molt bé el què fan.
Però, ara fa uns dies, repassant el que portem fet aquest any a partir de les fotografies publicades pels regidors i regidores, no n’he trobat gaires, en alguns casos, cap, de fotografia on es mostrin els responsables polítics anunciant que s’han construït pisos socials per les persones vulnerables, no he vist notícies dient que s’han incrementat els ajuts per persones amb diferents tipus de vulnerabilitat, que s’hagi ajudat a resoldre problemes de mobilitat que la ciutat encara té -i mira que ja s’han fet moltes millores que cal reconèixer que han estat positives-; no trobo notícies vinculades amb la millora de la neteja en determinades zones -alguna cosa hi ha, però insuficient per poder parlar de millores substancials-; no he trobat referències gaire reeixides sobre millores en la lluita contra els usuaris/es de patinets que passen per on volen, sense respectar els vianants, en direcció contrària, sense l’equipament obligatori o menors d’edat, per bé que el regidor del tema va expressar que hi hauria “tolerància zero” en aquest tema (potser dec entendre una cosa diferent al concepte de tolerància zero, encara que no ho crec)…
En un sentit social, trobo a faltar més notícies vinculades amb les persones grans, en relació a les millores que es fan a la ciutat. És que hi ha algú que pensa que aquestes persones, per l’edat, no s’informen? I tant que ho fan!
Em manca veure com des de l’ajuntament, que ajuda i col·labora molt, no es destina més recursos a les entitats locals de tots els àmbits. I que no em vinguin a dir que és un tema pressupostari, perquè per l’Ironman, la Fira i el turisme (fires, màrqueting…) sí que n’hi ha, de diners. Però les entitats són l’ànima social, cultural i lúdica de la ciutat. Reforçar-les implica no només donar-les suport institucional, fer acte de presència -que sempre s’agraeix-, sinó que implica dotar-les de recursos econòmics suficients per garantir la qualitat de tot allò que fan. I a vegades, mirant el pressupost municipal, no acabo d’entendre com hi ha una certa quantitat de diners que es donen a entitats que no són de la ciutat. Les entitats calellenques són les que més sovint ofereixen una imatge del què és Calella als nostres visitants. Ho sé com a col·laborador d’una entitat, que quan organitza un esdeveniment ens trobem amb turistes que ens pregunten què és allò que s’està fent…, i que quan els hi expliquem queden sorpresos. I molts acaben participant de la festa. Aquesta és una de les coses bones que aporten les entitats locals a la imatge de la ciutat. I en tenim moltes (potser aquest és el problema?) que al llarg de l’any no paren d’organitzar actes, esdeveniments, festivals, etc…
I acabo per recordar una obvietat: l’estat del benestar no és només poder gaudir de festes i festetes -com m’agrada dir-, sinó també és poder atendre a les persones amb dificultats, vulnerables, que viuen situacions personals no fàcils i, a vegades, complexes a partir de discriminacions, quan no agressions físiques o psicològiques. L’estat del benestar és procurar que tothom pugui gaudir d’una vida amb uns mínims de dignitat. I l’ajuntament, tot i tenir recursos limitats, és una administració que té, entre les seves competències, afrontar aquestes situacions i oferir suport i comprensió a totes les persones que viuen a Calella. I doncs, per què no posar en valor tot el què es fa per aquestes persones, aquests col·lectius i per tota la societat calellenca en general??
Estic convençut que des del govern hi ha aquesta intenció i voluntat, faltaria més, però penso -i ho dic sincerament-, que els cal donar-ho a conèixer més i fer-ne bandera. Molts ciutadans ho celebrarien (ho celebraríem).
