Prevenir abans que lamentar…

Des dels aiguats de València o els que s’estan produint aquests dies d’octubre a les terres ebrenques, hi ha un tema que apareix com a molt important i cabdal: disposar de plans d’emergències i contingències de tot tipus.

Malgrat les manipulacions ideològiques de l’extrema dreta (amb VOX com a capdavanter) que això del canvi climàtic no existeix, l’evidència empírica, però també científica, és que estem vivint una etapa on la climatologia està canviant. I un dels punts del planeta on més es veu i es veurà en el futur immediat, és en la Mediterrània. I no és només un parlar, els fets ho mostren -i ho demostren-, en aquests darrers anys: onades de calor, tempestes amb una virulència mai vista, modificacions de temperatures fora de l’estacionalitat corresponent, sequeres més llargues i més extremes… Negar que això està passant és propi dels qui tenen interessos amb indústries de l’energia contaminant o d’altres on el clima juga un paper determinant. La realitat, però, s’imposa. I de quina manera!

En aquest context, no queda més remei que els diferents territoris on hi ha hagut afectacions climàtiques, però també en aquells on potencialment hi són possibles, disposin de plans d’emergència.

Sovint, alguns pensen que aquests plans han de donar resposta pel que pugui passar. Com actuar immediatament desprès d’una desgràcia. Però la clau és que els plans han de contemplar l’abans. La PREVENCIÓ és la clau per minimitzar els danys o que aquests no es produeixin -fet difícil perquè mai saps què passarà i en quina magnitud.

I a Calella, per bé que fins a dia d’avui hem tingut prou sort perquè els desastres que hem patit han provocat danys, però no han estat terribles, qui ens diu que no ho poden ser en el futur?

Fa uns dies, s’ha denunciat el lamentable estat en el qual es troba la llera i els laterals de la Riera Capaspre: plens de canyes que ocupen l’espai de desguàs de l’aigua, amb plàstics en algun tram i en algun altre amb elements que dificulten que l’aigua baixi sense dificultats i entrebancs.

El responsable de que la riera estigui en bones condicions és l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), un organisme que depèn de la Generalitat de Catalunya. Per tant, és aquesta administració la que hauria de tenir cura que aquesta riera -i la resta que hi ha, encara que siguin petites i curtes-, estigués neta i en condicions. Però no ho fa. Almenys amb la regularitat necessària. Per això ara hi ha qui denuncia l’estat precari i perillós en què es troba.

En aquest context, l’Ajuntament ha de comunicar, sense perdre el temps, la situació i deixar ben clar que si al llarg d’aquesta tardor hi ha un fet que col·lapsi la riera i aquesta es desbordi, els únics responsables seran qui en té la competència de tenir-la neta i a punt. En el passat ja vam patir les conseqüències de no fer-ho -sobretot amb el tema dels plàstics llançats a la llera i mai recollits-, i el cost material que això va implicar.

Però a banda d’aquesta situació puntual, l’Ajuntament ha de disposar d’un pla de prevenció que permeti preveure què pot passar en cas d’un esdeveniment climàtic (llevantada, pedregada, tempesta, etc…) per evitar tant com sigui possible que hi hagi destrosses. Igual que amb els incendis, o una sequera que ens obligui a racionar l’ús de l’aigua de boca, etc.

La prevenció és costosa? Efectivament, ho és. Però aquest cost no és res quan permet salvar vides i preservar bens -tant privats com públics-. La prevenció també és un indicador de benestar per a una comunitat de persones. I no m’oblido de disposar d’un municipi que pugui disposar d’espais i entorns que siguin refugis climàtics per quan les onades de calor, que ja les hem patit, apretin de valent i s’hagi de protegir a la ciutadania, tant la que viu tot l’any a la ciutat, com als visitants.

I acabo amb un consell per als nostres governants: si ja tenen plans d’emergències -sigui del tipus que sigui-, cal fer-los arribar a la ciutadania per tal que també puguin actuar de la millor manera possible davant una situació de perill. A banda de rebre els avisos pertinents, tenir la informació adequada per saber què fer millora les possibilitats de salvació o de minimització de danys.

Esperem que no haguem de lamentar mai la ineficàcia de la nostra administració més propera. Seria greu…