Per Nadal un conte…

Pel dia de Nadal he repescat el conte que podem llegir tot seguit, i que estic segur és un bon exponent de l’actualitat ciutadana i de l’esperit reflexiu d’aquestes festes…

… “El camí s’enfosquia a passes gegantines i els arbres gronxats per la ventada escampaven fulles de colors que dibuixaven infinitat d’imatges de placidesa i brillantor… Aquell home portava un quants kilòmetres a les cames i ja notava una sensació de desànim… Fou aleshores quan va descobrir una llum al bell mig de la fageda…

S’hi atansà poruc i tot mirant per la desballestada finestra del casalot, va descobrir una tendra estampa familiar… Una mare alletant el nadó, mentre el pare tenia cura de la fogaina que escalfava un tupí fumejant… Les espurnes puntejaven una dansa desconeguda i donaven a la llar una claror ben especial… La família d’immigrants s’havia arrecerat en aquella enrunada masia a passar la nit…

… El vianant, fotògraf d’afició, va voler conservar aquella colpidora imatge al seu arxiu i al prémer el disparador de la seva càmera digital, a la llum del flash, s’hi ajuntà un llampec d’escalfor vital que va penetrar al seu cor aportant-li nova energia, noves il·lusions i noves inquietuds…

Amb aquest renovat impuls i agafant amb decisió la llauna buida, va continuar el camí a la recerca de la benzinera més propera… La “pana de pobre” del seu cotxe el faria arribar tard al sopar familiar de Nadal…

Mentre la seva silueta s’allunyava retallada al contrallum del capvespre i les seves petjades removien la catifa de fulles que el bosc posava als seus peus, un estel brillant travessava, d’est a oest, la fosca corba del firmament”…

És un vell conte de Nadal, que vaig escriure fa anys, i que repeteixo de tant en tant… Tant de bo sapiguem trobar aquesta llum que ens doni tota l’energia que trobem a faltar…

Bon Nadal per a tothom!!!…

Colo, dijous 25-desembre -2025