Democràcia: De sobre si una altra democràcia és possible (III)

Antecedents.

La democràcia com a forma d'organització social, política i econòmica (en tant que generalment ha estat vinculada a l'economia de mercat o capitalista), s'ha desenvolupat de forma estructural al llarg del segle XX. Principalment, una vegada finalitzada la Segona Guerra Mundial, on semblava que els dos grans blocs d'organització política, la democràcia i el socialista o comunista, havien de ser els "dos" únics models possibles. Posteriorment, amb el gran desenvolupament del consum d'energies fòssils -petroli i gas-, apareixen els governs del món àrab, teocràtics i oligàrquics, sobretot a la zona del Llevant entre Aràbia i Iraq o Iran. Tres models diferents, amb criteris ètics -o morals, si es vol- també diferents. La caiguda a principis dels anys 80 del gran líder comunista, l'extinta URSS (Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques), va promoure entre els diferents països que l'única alternativa vàlida podia ser el sistema democràtic. Els països àrabs quedaven lluny en aquells anys.

A principis, però, del segle XXI, es van donar diferents situacions, entre elles la Guerra del Golf, on el món àrab va aparèixer com un nou actor polític. Amb unes economies molt fortes, amb matèries primeres estratègiques (petroli i gas), i amb una religió -l'islam- que controlava l'estrat social i ètic dels seus pobles, una nova manera de governar va prendre força: les autocràcies.

I fins arribar als nostres dies, on el món sembla que està realitzant una altre gir: amb la creixent aparició de formacions polítiques d'extrema dreta, sobretot a Europa i Llatinoamèrica, que posen en dubte que la democràcia continuï desenvolupant-se sota el "poder" de la llei, que implica el respecte i tolerància de totes les idees i maneres de viure de la ciutadania. Els partits ubicats en el segment dreta/extrema dreta volen uns estats regits per normes conservadores que, sovint, no accepten determinats models i formes de pensar, de fer i de viure. Un model conservador centralista a nivell polític i negacionista amb la realitat (canvi climàtic, noves energies, ecologisme, feminisme, etc.).

Reflexió.

Davant del moment en què ens toca viure, de polarització social i econòmica sobretot, sembla que la democràcia trontolla. Per una part important de la ciutadania, la democràcia ha de garantir qualsevol dret individual i col·lectiu. Des d'aquest punt de vista, la protecció de valors ètics diferents, la voluntat de tolerar tota mena de diferència i forma d'interpretar la persona i les diferents maneres de viure, esdevenen fonaments irrenunciables. I això comporta, és clar, que no es frenin aquells individus o grups que, tot aprofitant la llibertat i tolerància que ofereix el sistema, proposen la seva mateixa destrucció.

Davant d'això, sembla que el sistema democràtic ha de canviar i protegir-se de la seva pròpia autodestrucció. Com?

Propostes.

Amb brevetat imposada per la limitació d'espai, exposo algunes idees:

• Posar límits. No totes les idees, ideologies, propostes i formes de viure s'han d'acceptar. Posar límits per no perdre els beneficis que atorguen les lleis i normes que garanteixen la seguretat i la llibertat. Posar límits per garantir drets fonamentals individuals i col·lectius.

• La democràcia no pot tolerar qualsevol proposta social, econòmica o política. Sobretot si va en contra del necessari estat de benestar que ens hem donat gràcies al sistema democràtic (salut, educació, habitatge, protecció social…).

• Les democràcies hauran de fixar un full de ruta sobre la capacitat d'increment de població. Cal obrir fronteres indiscriminadament i fer créixer el país fins i tot al preu de provocar canvis estructurals al propi estat?

• Les migracions i les seves respostes.

• Els valors que no es poden perdre.

• El paper de les religions en els entorns socials on hi ha l'estat de dret: les lleis religioses són tolerables encara que s'imposin sobre les lleis civils o positives?

• La gestió de la seguretat dels individus: cal perdre garanties de justícia per defensar la seguretat de cada individu?

• La separació de poders: revisar-la per garantir que cap dels tres poders pugui interferir en els altres. El cas d'Espanya és paradigmàtic per la forma com ha desaparegut aquesta "separació" de poders, on el poder judicial interfereix de manera escandalosa en el poder polític.

• Tornar a considerar quins factors claus pel benestar de les persones han de quedar fora de l'especulació econòmica: gestió de l'aigua, gestió de l'energia, gestió de la salut, gestió de l'educació, gestió de la dependència de persones amb dificultats, gestió de l'habitatge, gestió de l'economia (microeconomia)…, i probablement alguna altra.

Conclusió.

Una altra democràcia és possible? Sí, la que recuperi l'interès general per davant dels interessos privats de les grans corporacions econòmiques, davant dels interessos de grups religiosos, davant de l'intervencionisme dels grups de pressió militars i, sobretot, davant de l'aparició de governs liderats per egòlatres, megalòmans i persones amb dubtoses capacitats de lideratge i respecte democràtic.