Lluís Mayà i Casadevall: l’alcalde que va iniciar la transició a Calella i impulsor de la ràdio

Lluís Mayà i Casadevall va fer carrera al món industrial i alguns el recordaran per estar lligat a la ferreteria, però molts ho faran per la seva etapa al capdavant de Calella. El 1975, amb només 32 anys, va succeir Joan Llobet a l’alcaldia, quan la dictadura estava a les acaballes i començava una etapa de transició plena d’incerteses. La transformació de la ciutat es va començar amb petites obres, tot i que hi ha algunes que van deixar marcat el seu llegat.

Tot i batallar amb un balanç econòmic ofegat degut a l’obra per portar l’aigua potable de la Tordera que s’havia realitzat poc temps abans, la direcció de Mayà va deixar moviments socials, culturals i urbanístics. Va impulsar la conversió dels membres de la Policia Local en funcionaris fixes, la recuperació del local de la Cooperativa l’Amistat ocupat per la Falange, el traspàs de l’Aplec a l’Agrupació Sardanista, l’arranjament de tots els llums del Parc Dalmau, la neteja i endreça de la zona dels Eucaliptus, la construcció del camí de la platja sobre el passeig i va iniciar les obres d’ampliació de l’Hospital Sant Jaume, finalitzades el 1980, just un any després de tancar el seu mandat.

La ràdio, la gran passió de Lluís Mayà

Poc després de dir adéu al servei públic, i abans de retirar-se a Camprodon, Lluís Mayà va deixar més petjades al Maresme amb una de les seves grans passions, la ràdio. El grup de radioaficionats de Calella va tenir un gran pes en la comunicació estatal, i també va posar les bases pel mitjà públic local.

Primer, amb la creació de Ràdio Calella a principis dels 80, de la qual el propi Mayà va ser fundador i director acompanyant noms cèlebres com el de Santiago Marrè. No contents amb la creació d’una de les emissores locals més antigues de Catalunya, l’agrupació també va començar al 1981 les proves de televisió, convertint-la en la segona del país i donant vida a Calella TV al 1983, de la mà de Rafel Carpinell, Josep Sabaté, Joan Comas i també Mayà i Marrè, entre d’altres aficionats i professionals.

No només va impulsar la ràdio calellenca. L’any 2002, Mayà, juntament amb el seu company Josep Dalmau, va iniciar un nou projecte amb la Ràdio Litoral de Sant Pol de Mar, la llavor de la futura Ràdio Sant Pol.

L’efímera bandera calellenca

Encara hi ha calellencs que conserven algunes de les banderes petites que es van fer quan es va oficialitzar

Una altra fita sociocultural que va deixar el govern de Mayà és la creació de la primera bandera de Calella. El fons era una creu de Sant Jordi, rodejada per franges blaves que simbolitzaven el Mar Mediterrani. També hi apareixien les banderes d’Espanya i Catalunya entrellaçades, envoltant una versió també inicial de l’escut, amb les roques com una de les icones de la ciutat.

Després de ser aprovat al Ple Municipal del 20 de febrer de 1976 l’informe sobre la seva significació, la bandera va onejar durant dos anys davant l’Ajuntament Vell, juntament amb la Senyera i la bandera espanyola. Malgrat tot, el seu pas per la casa consistorial va ser efímer, ja que, en la seva entrada a l’alcaldia, Ramón Bagó la va fer retirar.

La fi de la Torre dels Anglesos

Precisament l’any 1979, dos mesos abans del nomenament de Bagó a les primeres eleccions democràtiques de Calella, es va consumar el que va quedar per sempre com la taca a l’expedient de Lluís Mayà, l’enderrocament de la Torre dels Anglesos. L’espectacular construcció modernista d’estil neoàrab donava als carrers Anselm Clavé i Jovara, i datava del 1898, quan el distribuïdor de maquinària tèxtil Isidore Dietlin (també anomenat Isidor Diezlin en alguns documents) la va edificar.

Dietlin hi va viure amb la seva família fins el 1926, quan la va posar a la venda i, després d’una ajustada pugna entre els empresaris Zenon Nicolau i Josep Llobet, el primer se la va quedar. Anys, més tard, a finals de la dècada dels 70, els seus fills (Lluís, Teresa i Francesc) van decidir desprendre’s de la propietat i la van oferir a l’Ajuntament, però en una època sense normatives urbanístiques que protegissin els béns patrimonials i culturals, aquest va ser el principi de la fi.

Enderroc de la Torre dels Anglesos. (Foto: Josep Maria Colomer)

El consistori estava endeutat amb el crèdit de l’aigua i a Mayà li van aconsellar que no n’afegís un altre, segons explica el regidor del PP de l’època, Josep Maria Vila. Davant la impossibilitat d’una compra per part de l’administració pública, l’alcalde va intentar que diverses entitats calellenques s’ajuntessin per adquirir-la, però es va trobar una negativa rere una altra. Finalment, el 31 de gener de 1979 es va donar llum verda a la construcció de blocs de pisos, i es va procedir a l’enderroc de la torre.

Lluís Mayà va passar la darrera etapa de la seva vida a Camprodon, on va viure amb la seva família fins la seva mort el dia 12 de juny del 2020 als 77 anys.