Càstings

Aquests darrers anys veiem que les companyies o associacions de teatre i espectacles locals pengen cartells anunciant “càstings” per escollir protagonistes i elements principals dels seus nous projectes i espectacles… Ara estan de moda les produccions de “musicals” que, a part de ser molt interessants, potser s’hi troba a faltar més esperit local… Podríem recuperar “l’Estel de Natzaret” si algú el convertís en un musical???… Aquestes són opinions personals, és clar…

Deia una meva amiga que la solució “càstings” no li sembla la millor manera de potenciar les persones aficionades de la nostra ciutat, tota vegada que per intentar oferir un millor repartiment és possible que deixin a banda aficionats/aficionades locals, els quals haurien d’anar agafant el relleu dels actors i actrius veterans… Referint-nos als equips de futbol en diríem “fitxar estrangers i deixar el planter a la banqueta”…

Evidentment que és bona la intenció d’oferir els millors repartiments, però de veritat no tenim prou “cantera” a Calella?… Seria bo que les agrupacions, associacions i companyies locals promocionessin més a la gent aficionada de la nostra ciutat?…

La meva amiga, persona de teatre, deia que quan es tracta de competicions, l’afició deixa lloc a l’interès i, de retruc, a la possible pèrdua d’oportunitats dels membres dels elencs locals…

Seria potser una solució i una més important atenció a l’ensenyament, oferir obres lleugeres per anar donant “taules” a les noves generacions?… Potser seria bo, doncs, vincular més l’aprenentatge teòric amb les pràctiques dalt l’escenari i amb públic?… Estem canviant potser, l’afició (l’amateurisme) per la professionalització?…

Pregunta, algú ha valorat si els “càstings” ajuden a una ciutat com Calella, tan oberta municipalment a les ofertes teatrals, d’espectacles i festivals d’estiu, a vetllar i potenciar la continuïtat i ser capdavantera en l’ensenyament i formació d’actors, actrius i de tot el personal que actualment necessita l’espai teatral?… Seria bo, potser unificant esforços, crear una mena d’“Institut Calellenc del Teatre” i convertir la nostra ciutat en una referència cultural d’excel·lència ?…

Deia la meva amiga; “no em puc imaginar de cap manera que, per un “càsting” absurd, el “Regina Coeli” de l’Àngel de Pasqua (tradició calellenca), l’interpretés un nen o una nena que no tingués una estreta vinculació amb la nostra ciutat”…

La foto d’avui pertany al Cant de l’Àngel de l’any passat que va interpretar la Carla Verdura…

Colo, dimecres 25-març-2026