Félix Rodríguez de la Fuente
A finals dels anys seixanta, quan Calella vivia l’esplendor turística, un grup d’hotelers i col·laboradors va tirar endavant les festes de primavera. La finalitat era aconseguir allargar la temporada que venia a començar a mig maig.
S’havia canviat d’alcalde, substituint al quasi fixe Manuel Alabern, per Josep Guri Vila, persona més oberta i entusiasta de les coses de Calella. Així, sota la direcció de Manuel Vila, hoteler, es va crear una comissió per fer activitats, més o menys festives, perquè es parlés de Calella i vingués turisme més aviat. La fita era tenir els hotels plens a primers de maig. Això no es va aconseguir, en canvi, sí que es parlés de Calella a la premsa de Barcelona, la nacional i l’estrangera, gràcies a unes bones relacions amb els corresponsals, amb la inestimable col·laboració de Quique Pérez de Rozas que tenia un pis a la nostra ciutat.
Fetes les primeres, es va trobar a faltar un acte cultural i a les segones hi hagué una conferència per Luis Miravitlles, de TVE Barcelona, qui va dissertar sobre la conquesta de l’espai -faltava poc per l’arribada a la Lluna-, amb la Sala Mozart plena.
L’any següent, es va contractar al famós per les seves xerrades a televisió sobre els animals aportant valuosíssimes imatges, Félix Rodríguez de la Fuente. Arribat el dia, calia anar a buscar-lo a Barcelona. Recordo estava a un hotel de Via Laietana. Vàrem anar en Miquel Aguilar i el que escriu. Molt amable, ens esperava al vestíbul i, com havíem deixat el cotxe a un pàrquing a uns dos-cents metres, pel carrer ens varen aturar tres o quatre vegades per saludar-lo i aplaudir-lo. Recordo una senyora gran que li va demanar si podia fer-li dos petons.
Arribats a Calella, una volta per la fira instal·lada al passeig de Mar, on es varen repetir les salutacions i aplaudiments. Una nota curiosa, hi haguera dos nens que portaven un gosset petit i l’altre un conill i li varen demanar els dos la raça i si era mascle o femella.
La conferència era tard al pavelló muntat a la platja i vàrem anar a sopar i prèvia signatura al llibre d’honor de l’hotel, tenim una conversa que em sorprèn, atès que amb el seu company anomenaven a un tal Mosterin, que pel que deien coincidia amb un company meu de pràctiques de Milícies Universitàries a Bilbao. Els pregunto i és afirmatiu. Era el director de la sèrie de fascicles Fauna que s’editava per l’aportació de Fèlix i se’n venien molts.
Permetin unes anècdotes del company Mosterin. Havia vingut de Bilbao a Barcelona, un cop llicenciats, per una plaça de professor a la universitat d’una assignatura tan estranya i complexa com “lògica matemàtica”. Pel color del cordó que portava pertanyia a Filosofia. Tenia una intel·ligència altíssima i als altres alferes ens feia patir perquè discutia amb els capitans i comandants sobre democràcia i com estava Espanya. No va tenir cap entrebanc amb ells, però era molt antimilitarista i no s’esforçava gens amb les coses, marcava el pas i saludava malament. Crec que ho feia per escapar-se de feines, cosa que va aconseguir. Venia d’Alemania, on ens va dir havia donat classes de lògica matemàtica i fou quan li digué que la lògica de les alemanyes a Calella era molt coneguda (pensant amb els catrans). A vegades, ens parlàvem en alemany, fins que un comandant ens va escoltar i ho va acabar amb “aquí se habla español”. Hi ha molt més, però ho deixo perquè ningú em qualifiqui d’explicar històries de la p… mili.
Arriba l’hora de la conferència que va fer sense cap projecció d’ajuda. Em diuen que faci la presentació. Hi havia mil dues-centes persones i era la primera vegada que parlava al públic. La recomanació que mai he oblidat: “fes-ho curt, no li facis la conferència i no t’emboliques amb allò que no necessita presentació, perquè és fàcil no te’n surtis i acabis dient que és un impresentable”. Consell de gat vell i que no he oblidat. La conferència, un èxit. Vàrem aprendre molt respecte a conèixer i estimar els animals.
CONTINUARÀ
