El plaer d’una conversa inesperada

El dimarts d’unes setmanes enrere, portava jo uns pantalons a la tintoreria i a la cantonada d’Amadeu-Bruguera ens trobem amb l’Andreu, que baixant de la bicicleta i com de costum, compartim alguna història d’actualitat… En aquest cas la defunció d’un conegut…

A la trobada, i de camí cap al Passeig de Mar, s’incorpora en Joaquim (Quimet), veí, amic i company d’infantesa i joventut, de la colla del carrer Costa i Fornaguera, una amistat que mantenim amb records de quan jugàvem a futbol (ell d’interior i jo d’extrem), el qual ens va informar de la mort d’un altra persona coneguda…

Era una conversa de funerals… Que ja teníem una edat… Que millor anar aguantant… Que pel que fem aquí val més quedar-se… Que forces anys d’avantatge (això ho deia el meu avi Joan)… Que ja hem passat els 80, uns més justet que els altres…

Tocant el tema de les reunions del Passeig de Mar i les baixes existents, recordava que en una foto de l’any 1996, d’aquell grup de persones (personatges diria jo,) que vaig retratar, va arribar un moment que només continuava a les tertúlies una persona de tot aquell grup; en Joan Rocafort, que malauradament també ens ha deixat no fa pas gaire… Ara ens queda la imatge fotogràfica de tota aquella tertúlia que ens ajuda a recordar-los…

De fet aquestes trobades i converses inesperades a peu de carrer, acaben, moltes vegades, parlant de la salut; que estem molt bé, si no entrem en detalls, i que esperem trobar-nos en una altra ocasió per petar la xerrada…

Amb els pantalons per netejar dins una bossa de paper, m’encamino cap a can Morell, mentre l’Andreu puja a la bicicleta i enfila direcció cap al barri de Pequin i en Quimet se’n va al passeig a ocupar la seva cadira del “Senat” i discutir (vull dir comentar) la jugada, ja sigui de futbol, del govern o de la vida mateixa…

He recuperat la foto d’aquella tertúlia que recordàvem i que va guanyar el Trofeu Carpinell de l’any 1996…

Bon dia a tothom…

Colo, dijous 07-maig-2026