Petites històries de l’Aplec
Als anys reivindicatius, l’Aplec de Calella era un dels centres importants de concentració i protesta… Tot i veure actualment onejar alguna “estelada”, sembla que això ja és història i només en queda memòria a la gent que en foren partícips…
La sardana era (i penso que encara ho és) el símbol d’anar plegats a treballar per fer les millores necessàries… De mirar per damunt de les idees i necessitats individuals i personals fins a veure una solució global en benefici de tothom…
Quasi estem en precampanya electoral i no seria estrany, trobar-nos ja aquest any, amb publicitats, propostes i projectes polítics… L’Aplec és una bona excusa i plataforma de comunicació…
Hem canviat el xip i les antigues il·lusions sardanistes, amb els anys (molts), han anat canviat… Èpoques de silencis i ballades serioses… Èpoques d’autocars i trens especials… Èpoques “grises” de senyeres, corregudes i reivindicacions… Pandèmies… Ampliació d’activitats per atraure més públic… El temps i nosaltres anem canviant al so que encara ens marquen… No sabem ben bé ni qui, ni des d’on…
Un amic sardanista preguntava: Què en queda de les primitives trobades per gaudir dels plaer d’escoltar i ballar sardanes?… Només se’m va acudir una resposta “LES COBLES”… Els músics, que tot i anar canviant per llei de vida, són indispensables perquè els “aplecs” segueixin existint…
Els vents de vida que empenyen l’existència, i que de cap manera no podem fer bufar a la nostra voluntat, marquen els camins, bons per uns, interessats per altres i penso que amb futurs no gaire (o gens) engrescadors ni prometedors…

Si no tenim esperit col·lectiu i no ens afanyem a aprenem a interpretar, conjuntament, “la sardana” adequada com ho fan les cobles (coordinació que encara veig molt llunyana), serà impossible aconseguir res de bo… Encara no hem sabut fer pinya per aprendre a mirar a la mateixa direcció pensant en un únic objectiu: el benefici col·lectiu…
Malgrat tot, sempre ens quedarà aquest somni i continuarem esperant… De veritat, encara somniem?…
Per cert, molt interessant la conferència d’ahir… Una història de la sardana tant llunyana i propera alhora que, a vegades, la fa més protagonista del que pensem…
Colo, dijous 04-juny-2026