Sant Joan i la revetlla

… La Nit de Sant Joan és nit d’alegria, diu aquella cançó… La nit més curta i el dia més llarg… Si mireu les flames del foc de Sant Joan, li veureu les banyes, el barret i els guants… Diu en Sisa…

Solstici d’estiu… El sol més roent, més vertical… Lluny queden les fogueres del carrer Costa Fornaguera i de la “Placeta” (Plaça Catalunya)… Recordo que repartíem les guàrdies per vigilar que els vailets de “l’equip contrari” no vinguessin a cremar el “teu” foc abans d’hora… Aquell munt de fustes, trossos de mobles vells que solíem coronar amb una cadira… Foc… Renovació… Desfer-nos d’allò que ja no serveix, que s’ha fet caduc… Canvis en tots els aspectes…

Les famílies senceres es reunien al voltant de la foguera que, acalorada i guspirejant, dibuixava ombres bellugadisses… Els “organitzadors” del foc, fèiem competicions a veure qui aguantava més mantenint “mistos garibaldis” empresonats dins els palmells de les mans, que petarrellejant i fent-nos coïssor, ressonaven amb soroll de castanyoles… Enceníem petards, algun “tro” (molt pocs perquè eren massa cars), cebetes, algun coet (també pocs)… Un altre “esport” era fer córrer pels carrers que ja estaven “urbanitzats”, tot perseguint peus i cames dels companys i companyes del veïnat, les “pedres fogueres” que esvalotaven al personal rebotant i repartint guspires a tort i a dret, deixant alguna marca de cremades a la pell tendre dels afectats…

Sobre tot però hi havia l’encant de mirar la foguera mentre anava consumint-se fins que només quedaven les brases… Llavors la gent menjàvem (paladejàvem millor dit) un tros de coca i una mica de vi dolç… Després petar un xic la xerrada i cada ú cap a casa seva a somiar i a dormir…

Eren altres revetlles, altres temps, altres vides…

Colo, dilluns 23-juny-2025 – Revetlla