• Reconeixen que els processos contra les ocupacions s’alenteixen a causa de la gran quantitat d’expedients que tenen i això fa augmentar la sensació d’impunitat entre els ciutadans. Per agilitzar els processos demanen més mitjans.

Les associacions majoritàries de jutges de l’Estat consideren adequades les actuals lleis contra la ocupació. No creuen que sigui necessari endurir les penes ni escurçar els terminis en la desocupació dels habitatges. La opinió dels jutges contrasta amb els partits de dretes, que han registrat propostes per endurir la llei. A diversos municipis de Catalunya hi ha hagut tensió veïnal arran de casos d’ocupació. Fa uns dies coneixíem el cas de la Irene Garcia Roldán, una calellenca que té la casa ocupada des de fa 16 anys.

Segons El Periódico, els jutges consideren que la ocupació no és només un problema jurídic, sinó també un problema social. Tot i que hi ha diversos perfils d’ocupes, un d’ells és el de la família sense recursos que entra a viure a una casa que no és seva perquè no es pot permetre un habitatge digne. Això “suposa un cert fracàs dels serveis socials i de la creació d’habitatge social”, considera Montserrat Comas, presidenta de la Secció X Penal de l’Audiència Provincial de Barcelona. Per Comas, l’alarma social i política no està justificada, ja que no creu que el nombre de casos sigui tan alarmant.

La lentitud de la Justícia

Hi ha casos de desallotjaments ràpids, però en algunes situacions, poden arribar a durar anys, com és el cas de la calellenca Irene Garcia Roldán. Els jutges argumenten que el col·lapse que pateixen dificulta la tramitació. Després del confinament, milers de casos s’han amuntegat a les taules de les oficines judicials. Les persones amb cases ocupades, ja siguin particulars o persones jurídiques, tenen una sensació d’impunitat que es veu agreujada per aquesta lentitud. En alguns casos, això està provocant que els mateixos ciutadans s’estiguin enfrontant als ocupes.

Via penal o via civil

Els jutges creuen que aquesta qüestió s’ha de tractar per via civil en la majoria dels casos, per exemple, quan els propietaris de les cases ocupades són bancs que no utilitzen els habitatges o quan són cases abandonades. En canvi, quan és un particular que ha marxat de vacances i en tornar ha vist com la seva residència habitual estava ocupada, sí troben adequada la via penal.

També veuen diferències en el motiu de la ocupació. Pels magistrats, no és el mateix la ocupació per part de persones en estat de vulnerabilitat que per part de persones que l’utilitzen per la venda de drogues o la prostitució. També hi ha casos on ocupen edificis sencers i els venen a persones que no poden accedir a un habitatge legal. En aquests casos, però, hi ha una màfia al darrere.

Ocupació i moviment okupa

Cal diferenciar entre una ocupació per part d’una persona concreta, ja sigui per necessitat com per maldat, i el moviment okupa, en el que un grup de persones pren un edifici abandonat per convertir-lo en un centre social. És el cas del Centre Social Ocupat La Bruna, on s’hi fan classes i tallers i s’acullen a persones sense sostre.

Les propostes del PP, Ciutadans i Vox

Al mes de juliol, amb una setmana de diferència, els tres partits de dretes van presentar diverses propostes contra la ocupació. El PP va plantejar escurçar el procés civil de desocupació a 48 hores i allargar el càstig als ocupes fins a tres anys de presó. Ciutadans va registrar una proposta de reforma del Codi Penal, de la Llei d’Enjudiciament Criminal i altres lleis perquè els jutges expulsin als ocupes en procediments sumaris i vistes prèvies. Vox va presentar dues proposicions de llei per endurir les penes i habilitar a la policia per desallotjaments immediats. Segons Santiago Abascal, “un cop de peu al cul”.