Estanislau Reynals i Rabassa: el jurista calellenc i rector de la Universitat de Barcelona
Estanislau Reynals va ser rector de la Universitat de Barcelona
Espanya va viure, entre el 1833 -arran de la mort del monarca Ferran VII- i el 1868, el que es coneix com l’Estat liberal; un procés complex de transició d’un model absolutista a un sistema constitucional, on es va apostar pel centralisme estatal i l’aplicació de polítiques econòmiques i socials trencadores en el seu moment.
Dins d’aquest període de canvis –marcat també per la inestabilitat-, van sortir moltes veus que donaven suport o criticaven les polítiques que s’aplicaven al país, i una de les veus més escoltades era la del calellenc Estanislau Reynals i Rabassa, un jurista molt respectat sobretot en el sector acadèmic.
De cos fràgil però amb una ment brillant
Estanislau Reynals i Rabassa va néixer el 22 d’octubre de 1822 al carrer Bruguera número 106. Es va criar pràcticament amb la seva mare, Catalina Rabassa i Vergés, ja que el seu pare, Isidre Reynals i Blanch, era Capità de la Marina Mercant i passava molt de temps fora de casa.
A la familia Reynals i Rabassa eren alts i prims, però també tenien una salut fràgil i una tendència a posar-se malalts. Tanmateix, aquesta condició no va impedir que Estanislau Reynals es convertís en un home amb una ment molt àgil amb grans capacitats per les ciències.
Acabada la seva formació en els Escolapis del Carrer Jovara, Reynals i Rabassa es va formar en dret i treure el doctorat en jurisprudència el 1848 a la Universitat de Barcelona.
Una trajectòria professional consolidada
Amb només 26 anys, va començar a deixar empremta en el món laboral creant un informe sobre la creació de societats agrícoles per encàrrec de l’Institut Agrícola de Sant Isidre. També va ser assessor jurídic de diverses empreses navals i va ser acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
La seva influència també es va notar en diferents mitjans de comunicació. Al 1849 va col·laborar amb el Diari de Barcelona i, posteriorment, també va treballar amb el periodista Joan Mañé i Flaquer en els diaris barcelonins “El Locomotor” i “El bien público”.
El Diari de Barcelona (1792-1994) era conegut popularment com El Brusi per la seva vinculació amb la família propietària de la capçalera durant 109 anys
Cap el 1856, Reynals i Rabassa va entrar a treballar a l’administració pública, concretament a l’Ajuntament de Barcelona, com a secretari interí i va continuar treballant per l’Estat com a oficial tercer del Ministeri d’Ultramar, un departament encarregat de la direcció dels territoris controlats per l’imperi espanyol.
Al 1875, Estanislau Reynals i Rabassa va ser nomenat rector de la Universitat de Barcelona. El càrrec no li va durar gaire, ja que degut a la seva salut feble, va morir l’any següent a les habitacions del rectorat. Tenia 54 anys.
Un home influent i d’idees conservadores
Cal destacar que, al llarg de la seva vida, Estanislau Reynals i Rabassa va ser molt present en les seves col·laboracions als mitjans de comunicació com un defensor del partit polític Unió Liberal, que acceptava la monarquia constitucional, defensava un model estatal centralista i proposava mesures liberals però sense arribar a ser revolucionàries.
Tanmateix, Reynals i Rabassa no coincidia en tots els aspectes del moviment, ja que pertanyia a la branca més conservadora. De fet, es mantenia contrari al model de govern centralista, al divorci i donava suport als gremis comercials.
Reynals i Rabassa va deixar escrits textos on defensava aquestes idees, com La desamortización y los gremios (1860), El matrimonio civil y la libertad de cultos (1869), i El criterio conservador (1872).