Fra Plàcid Camil Crous: el bisbe caputxí calellenc que va recórrer l’Amazones

Hi ha calellencs que van marxar de la ciutat i van acabar fent vida lluny de casa. I n’hi ha que van arribar a fer-ho a milers de quilòmetres, en països on els desplaçaments encara es feien a cavall, on encara no hi havia ni pobles i la visita a una comunitat indígena podia suposar hores o, fins i tot, dies de trajecte. És el cas del fra Plàcid Camil Crous i Salichs, fill de Calella que va ingressar de ben jove a l’ordre dels caputxins. Amb el temps es va convertir en bisbe i, durant gairebé mig segle, va fer de missioner a Colòmbia.

Del carrer del Roser al convent dels caputxins

Fra Plàcid Camil Crous va néixer a Calella el 1896 en una família pagesa del carrer del Roser. Amb només 11 anys va ingressar al Seminari de Girona i, cinc anys més tard, va entrar a l’ordre dels caputxins. Va passar per diferents convents, va estudiar teologia i també va estar un temps com a professor de filosofia a Igualada.

El 20 de desembre de 1919 va ser ordenat sacerdot a la catedral de Barcelona. Tres anys més tard viatjaria a Amèrica com a missioner, l’etapa que marcaria la seva vida.

Primer va passar per Panamà i més tard va arribar a Colòmbia, on els caputxins desenvolupaven, des de principis del segle XX, una tasca missionera al sud-est del país. Crous es va integrar en aquesta missió i va acabar recorrent bona part del territori del Caquetá, el Putumayo i l’Amazones.

Calella commemora la figura de Camil Crous amb un carrer amb el seu nom (Foto: CalellaCOM)

Un missioner a cavall per l’Amazones

La tasca de Crous a Colòmbia era establir relacions amb les comunitats d’indígenes que, per la distancia i condicions del territori, l’obligaven a desplaçar-se en cotxe i moltes vegades a cavall. El calellenc treballava dins d’una xarxa de parròquies, escoles i hospitals gestionats pels caputxins. El paper de Plàcid Crous a les institucions educatives va ser molt rellevant. De fet, avui dia encara existeix un institut a Putumayo que té el seu nom.

Durant el 1947, Plàcid Crous va ser nomenat bisbe i també vicari apostòlic del Caquetá, un càrrec que li va permetre dirigir l’església catòlica a la zona en nom del Papa. Quatre anys més tard, també va passar a dirigir el vicariat apostòlic de Sibundoy, a Colòmbia.

Entre Calella, Roma i Colòmbia

Malgrat passar bona part de la seva vida a Colòmbia, Crous no va perdre el vincle amb Calella. Després de dècades sense veure a familiars i amics, va tornar a la ciutat en diferents ocasions. Com a data destacada, el 1969, durant la Festa Major de Sant Quirze, va presidir un missa pontifical a la ciutat mentre encara era el vicari apostòlic de Sibundoy.

Avui dia es poden trobar segells amb la cara d’aquest personatge, la qual cosa implica la importància que ha tingut a la història local. (Foto: todocolección)

La seva trajectòria episcopal també el va portar a Roma. Va mantenir contacte amb diferents papes i va assistir a quatre sessions del Concili Vaticà II, entre 1962 i 1965.

Finalment, el 1971, una malaltia vascular el va obligar a renunciar al vicariat apostòlic i el va fer tornar definitivament a Catalunya. Va passar a residir al convent dels caputxins de Sarrià, on va continuar participant en celebracions religioses.

Fra Plàcid Camil Crous va morir al convent dels caputxins de Sarrià el 20 de gener de 1985, als 88 anys. Uns dies després, el funeral va reunir una nombrosa representació de calellencs, encapçalada pel rector Mn. Joan Mollerusa i l’alcalde Ramon Bagó.

El llibre «Personatges Calellencs», del Grup Pa, Vi i Moltó el descriu com una persona “baixa, humil i de veu atiplada”, amb una manera de fer marcada per la senzillesa franciscana.

Una figura també qüestionada

Existeixen altres fonts molt més crítiques amb la figura de Crous i la missió dels caputxins. El periodista i antropòleg Víctor Daniel Bonilla, autor de «Siervos de Dios y amos de indios», explica que a Colòmbia hi havia molts interessos econòmics vinculats a l’explotació de les riqueses forestals i els caputxins hi tenien molta influència.

Bonilla qüestiona el paper que els caputxins van exercir en la distribució de les terres entre la població indígena. Durant els anys seixanta, l’arribada de l’INCORA, l’Instituto Colombiano de la Reforma Agraria, va obrir un conflicte amb la missió dels caputxins. Bonilla documenta l’oposició de Crous a l’organisme i recull comunicacions del bisbe on defensa les propietats de l’ordre eclesiàstica.

L’autor també assenyala que Crous no va facilitar informació al govern colombià sobre el nombre d’escoles, professors i recursos públics destinats a la zona. Bonilla atribuiria això a un intent d’amagar polítiques encaminades a que aquests pobles indígenes abandonessin elements de la seva cultura tradicional.

A la imatge el Fra Plàcid Crous amb un grup d’alumnes a Colòmbia. (Foto: Víctor Daniel Bonilla)

També es recull un fort esperit anticomunista per part de Crous i els Caputxins. Bonilla recull escrits del mateix bisbe en què advertia de la influència del comunisme a Colòmbia i relaciona això amb alguns dels conflictes socials i polítics que es van produir a la regió durant els anys seixanta.